La segona producció de la Jo Dansa s’atreveix amb un treball de sala per a l’Auditori Nacional

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

A més també hi participen tres joves aspirants (Júlia Beal, Blanca Alcolea i Marta Cabases), menors de 16 anys, que d’aquesta manera fan una primera aproximació a la dansa més professional. De fet, el director artístic de l’Escena Nacional d’Andorra i de qui depèn la Jo Dansa, Alfons Casal, ha destacat durant la presentació del nou espectacle la importància d’incidir en aquesta branca jove de l’ENA per tal de donar l’oportunitat de treballar per la professionalització de les arts escèniques al país. Mònica Vega està al càrrec de la producció artística i la coordinació de la jove companyia i la seva direcció artística la porta, ja des de l’any passat, el ballarí Martí Güell qui ha volgut felicitar els joves ballarins per la feina que han fet durant la primera setmana de treball assenyalant que s’ha vist un salt qualitatiu respecte l’any passat i que això el fa confiar en el resultat final. D’aquest treball inicial, en què les aportacions són col·lectives n’ha sortit el ‘Somiatruites’, un treball encara en procés de creació i que segons Güell convidarà l’espectador a l’observació i “a fer equilibrismes entre el món més oníric i utòpic i el real i tangible, amb un peu als núvols i un altre a terra”. El director artístic també ha explicat que “com a creador m’agrada agafar temàtiques molt obertes i ambigües perquè em tranquil·litza pensar que tot s’hi val per començar a treballar”. L’elenc no només ballarà, també explorarà altres vessants de les arts escèniques com el cant i el teatre, tot acompanyat d’una creació musical feta expressament per aquesta ocasió i en la qual està treballant Bernat Torra, un jove estudiant germà d’una de les ballarines de la Jo Dansa. L’any passat es va idear un projecte de carrer, que encara s’està programant en les activitats d’estiu dels comuns, i per aquesta ocasió s’atreviran amb un treball de sala no tant col·lectiu i on hi haurà més oportunitats pel lluïment individual dels artistes.