Marsol preveu mantenir les pròrrogues dels lloguers pel 2024 però amb alguna excepció

“Aquest any no podrà ser la liberalització perquè la inflació està pujant, s’ha disparat i ens obligarà a mantenir la posició”. Amb aquesta afirmació Marsol donava pràcticament per resolt el dubte de si durant el 2024 es mantindrien les pròrrogues forçoses dels contractes de lloguer, remarcant que es vol que sigui “l’últim any”. Ara bé, tot just en la intervenció següent, generava interrogants: “veient com ha anat la inflació, tot apunta que aquest any encara hi haurà alguna mesura, però potser hi haurà alguna sorpresa”. Possibles excepcions? “Seria una cosa gradual i en funció de diferents coses”. I fins aquí, la ministra, que ha estat entrevistada en el marc de la jornada ‘Work on Andorra’, no ha volgut desvetllar més dubtes sobre un text legislatiu que es presentarà demà a la premsa i que, això sí, ha insistit que ha de ser “de punt i final” per evitar haver de fer una llei nova cada any i que “doni seguretat jurídica i que tots sabem on anem i com serà el procés de permetre que els lloguers no segueixin prorrogats obligatòriament”. En aquest sentit, la ministra ha insistit que el model del Govern “no és que la gent hagi d’anar a viure a fora”, sinó que “qui treballa a Andorra hi pugui viure amb un lloguer assequible, però en aquest moment no és fàcil”. És per aquest motiu que ha remarcat que l’executiu “continua treballant” per trobar la solució al problema de l’habitatge. Un problema que segons Marsol, al Principat “no és un problema social” perquè pràcticament la totalitat de la població treballa -l’atur és estructural, ha dit- Sí que ha reconegut que els salaris “no són els més alts” i que per tant “hem de fer un esforç, s’han d’apujar, sobretot en alguns sectors”. Així ha explicat que el 40% de les famílies del país són de dos membres i un infant a càrrec, on els dos adults treballen, són menors de 65 anys i per tant “pot assumir molt bé un lloguer de 900 i 1000 euros, però no un de 1.500 o 2.000”. INVERSIÓ ESTRANGERA D’altra banda Marsol ha insistit en la necessitat de modificar la llei d’inversió estrangera per aconseguir inversions “d’alt valor afegit” i que creï llocs de treball en aquells sectors que no estan tant desenvolupats. Segons ha apuntat, la idea és que el nou text pugui entrar a tràmit parlamentari “a finals d’any o principis del que ve”. En canvi, el que arribarà abans és la normativa pel nou impost sobre la inversió estrangera immobiliària. En un termini de 15 dies, “entre el 20 i el 25” d’octubre, es vol entrar a tràmit. La voluntat és “demostrar que no estem en moment de frenar la inversió, però sí de taxar-la, controlar-la”. De fet, ha assegurat que un cop els comuns tinguin els estudis de capacitat de càrrega fets “potser podrem parlar de si cal posar límits a la inversió, sigui estrangera o a la inversió en general”.