Medi Ambient estudia la viabilitat d’una planta de biogàs per revaloritzar la matèria orgànica

“Cal popularitzar la recollida de la fracció orgànica perquè només en recollim el 10%”. L’afirmació és del ministre de Medi Ambient, Guillem Casal, durant la compareixença que ha fet davant la comissió legislativa de Política Territorial, Urbanisme i Medi Ambient. Casal ha recordat que actualment només els grans productors, “10 centres comercials”, recullen aquesta fracció, però ampliar-ne la recollida és un element clau per poder assolir l’objectiu de reciclar el 65% dels residus urbans l’any 2035. 15 punts més del que es recicla actualment. A dia d’avui, els residus orgànics que es recullen (la darrera adjudicació permet la recollida de fins a 1.200 tones provinents de productors singulars, amb possibilitat d’ampliar-les en 900 tones més) s’exporten a la Seu d’Urgell per tractar-los en una planta de compostatge. Però si es vol ampliar la recollida “cal trobar la via de gestió”. I aquí és on cal decidir si l’opció és seguir exportant, caldria veure on, o si s’opta per fer-ne una gestió interna. “No ens hem plantejat una planta de compostatge”, ha afirmat Casal, que ha explicat que per les característiques del país podria comportar problemes “lligats a les olors que ens podrien afectar més”. En canvi, sí que hi ha sobre la taula avaluar la viabilitat d’una planta de biometanització, que ha destacat que funciona “de manera hermètica i per tant tindria un mínim impacte” en quant a les olors i en cavi, permetria obtenir un recurs, el biogàs, que es podria aprofitar per fer funcionar les centrals de cogeneració. Abans que res, però, cal tenir clar si el volum de residus és suficient i alhora mirar “la capacitat inversora” de l’executiu. Un cop s’hagi analitzat, es decidirà si és la solució adient i llavors també es posarà data a l’ampliació de la recollida de la fracció orgànica a totes les cases. RESERVA DE LA BIOSFERA En la seva exposició, Casal ha detallat els 4 eixos i les 21 línies estratègiques que preveu tirar endavant el ministeri que lidera durant la present legislatura. [related:articles:1] I una de les accions que hi ha damunt la taula és la de presentar la candidatura per aconseguir que Andorra esdevingui el primer país en ser declarat, en la seva totalitat, reserva de la biosfera. El projecte s’arrossega de la legislatura passada, però el ministre ha destacat que la voluntat és poder presentar el dossier, “que està quasi enllestit”i és “potent”, el setembre del 2024, quan la Unesco torna a obrir el procediment per rebre candidatures. D’altra banda, ha insistit en l’objectiu que Demòcrates portava al programa electoral d’arribar a tenir un 30% del territori del país protegit. Actualment, entre els parcs naturals de Sorteny i del Comapedrosa, a més de la vall del Madriu-Perafita-Claror, el percentatge se situa al voltant del 15%. En aquest sentit es preveu la possibilitat de crear més parcs, o de protegir els espais a través de la declaració de reserva o monument natural. DEPURADORES Casal també ha explicat que el 2025 s’acaba la concessió de les estacions depuradores i per tant caldrà fer-ne una de nova. A més, durant el 2024 es vol tenir enllestit el nou pla de sanejament que haurà d’analitzar la capacitat de càrrega de les actuals depuradores. En aquest sentit ha apuntat que un cop es coneguin les necessitats, s’haurà de decidir si es poden ampliar les estacions actuals o si caldria construir-ne una de nova. La ubicació estaria subjecta a les zones on es detectés que cal més suport, però el ministre ha recordat que justament a la parròquia d’Encamp ja hi ha una reserva de sòl feta amb aquesta finalitat. Concretament, es tracta d’uns terrenys propers a l’actual seu del COEX, a la part inferior del túnel de les Dos Valires. D’altra banda, ha insistit que s’està treballant per poder fer una nova llei de l’aigua, un text “d’un gran calat” que té en compte competències compartides entre el Govern i els comuns. Pel que fa a la creació de l’agència de l’aigua, ha avançat que es vol comptar amb un “assessorament extern” per trobar models de dret comparat en països de dimensions similars ja que no es vol derivar cap a una “estructura sobredimensionada”. LLEI DE CAÇA Des de Medi Ambient també es vol entrar a tràmit a partir de l’any que ve una modificació de la llei de caça que ha de permetre “reestructurar el règim sancionador per fer-lo més aplicable” i alhora actualitzar-se seguint les tendències europees de l’aprofitament de la carn de caça per a la restauració i comercialització. Es treballa per “donar sortida a la carn” i d’aquesta manera “donar-li un valor i que no tinguem una peça abatuda que no sigui d’aprofitament”. Una acció que Guillem Casal també veu positiva per poder disposar d’un “tret distintiu al país”. Finalment, també ha anunciat que s’està treballant en al creació d’un nou centre de recuperació de fauna, que si ve estava pressupostat pel 2023, no es podrà tirar endavant ara.