Pirotècnia contra la inflació

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

“Des del dia 5 tenim oberta la botiga a Príncep Benlloch i hem tingut moviment”, explica l’Ana Prat, responsable de Petards Piroprat. Admet, però, que en aquests dies els compradors “han aprofitat les ofertes que tenien i que ja s’han acabat”. Ara bé, el gruix de cues l’esperen pels darrers dies abans de la revetlla. On també es poden comprar petards és a l’Armeria Andorrana. El seu propietari, Narcís Areny, lamenta que la pluja que ha afectat el país ha condicionat aquests dies la venda. Tot i això, es mostra tranquil perquè sap que quan realment es juga la partida és en les jornades més properes a Sant Joan. “Sempre a tres dies abans es comença a animar i fins al divendres, que serà el dia més fort, comenta. En un context d’inflació accelerada, els distribuïdors asseguren que els preus, en línies generals, no s’han enfilat excessivament. “Com tot, ha pujat una mica”, diu Prat, però afirma que “intentem que encara siguin assequibles per a tothom”. Des de l’Armeria Andorrana, Areny apunta que “no s’ha notat gaire”. I, pel que fa als diners invertits en comprar petards i altres articles de pirotècnica, també entenen que no ha variat en excés en comparació amb l’any passat. En aquest sentit, als llocs consultats des d’Altaveu es coincideix. Tot i que sempre hi ha gent que en gasta menys o altres persones més generoses, la mitjana de la factura se situa entre els 40 i els 50 euros. També hi ha coincidència en els productes més venuts. Si qui l’ha de fer servir és un infant, cap dubte. “La bombeta és l’estrella”, apunta Prat. Segons es creix, canvia la cosa. Areny explica que els adolescents frisen pels trons i els adults busquen més els coets. I un altre material amb molta sortida són les bateries, una mena de mini castells de foc. El que està clar és que a partir del vespre de divendres -malauradament per aquells que pateixen amb els sorolls forts- a Andorra, de petards, se n’escoltaran molts. Al cap i a la fi, són una tradició més de la nit més llarga de l’any.