De l’alternativa ‘improvisada’ a Religió a l’assignatura ‘llibertària’

L’alternativa a la Religió, indiquen les fonts consultades, no està gens clara quant a temari. No són pocs els pares -fins i tot l’associació que els aglutina a l’Escola andorrana- que s’han interessat per saber en què consistirà l’assignatura i no hi ha unes respostes clares. La sensació, asseguren aquestes fonts, és que s’han donat algunes directrius generals als docents i que aquests facin una mica com els plagui. En fi, “bàsicament sembla que es farà el que ja es venia fent a les tutories, que parlarien de l’empatia de les relacions entre ells, les pors, valors”, expliquen alguns pares. Fa no fa és el mateix discurs que diuen alguns dels docents. Més encara, membres d’aquest col·lectiu consideren que al final tot plegat ha caigut com una galleda d’aigua gelada als nous responsables polítics del ministeri. I que va ser la pregunta parlamentària del grup socialdemòcrata que més va activar la necessitat que l’assignatura sorgida de la modificació de la Llei d’educació arran de l’afer del vel havia de tenir alguna substància més que unes simples guies. Però tot pot confluir, potser, en les bases de l’assignatura denominada Ciències Socials i Ciències Humanes i Socials d’Andorra sobre els requisits d’avaluació de la qual molts pares encara no tenen clar si es tracta d’un fet cert o d’una prova per mirar quina era la reacció. I a fe de Déu que en alguns centres moltes famílies han fet observacions, i quines unes, en el document que els pares o mares dels alumnes havien d’assignar com donant el vistiplau als mètodes d’avaluació de la matèria. ELEMENT DE DEBAT Les línies generals i normes d’avaluació suposades han estat una prova per als pares i mares. Un element per generar debat. La normativa, suposadament també, pretenia “fomentar més llibertat a l’aula”. Les famílies van quedar estupefactes en comprovar els aspectes a valorar i veure com el 50% de la nota, suposadament, es decidiria en funció de la simpatia del professor. També es deixava clar que “la qualificació anirà de 0 a 10. L’aprovat es considera a partir de 6, menys pels que hagin nascut el mes de març i octubre que poden aprovar a partir del 4”. També es deia en aquestes normes que “l’avaluació és continuada” i “la nota final de curs serà la que triï el professor/a depenen de cada alumne”. També s’indicava que “l’alumne no podrà presentar-se per recuperar les avaluacions suspeses”. I entre les normes de funcionament de la classe també n’hi havia diverses que sobtaven. Per exemple, “portar obligatòriament el mòbil amb bateria i deixar-lo sobre la taula”. En el telèfon, “us aconsellem que tingueu les següents ‘apps’ descarregades i actualitzades: Instagram, TikTok i BeReal”. Un altre dels aspectes sorprenents per als progenitors que han hagut de firmar l’acceptació de les normes és el que diu que “és responsabilitat de l’alumne demanar als companys què s’ha fet i quins deures hi ha per a la propera classe en cas d’absència”. En resum, s’indicava en la nota, “tots aquests criteris depenen de la voluntat del professor o de la professora”.