Els sindicats denuncien que el triomf demòcrata aboca a “quatre anys més de drets vulnerats”

La plataforma enuncia tres motius fonamentals per descartar qualsevol acció en vista al Primer de Maig. D’entrada recorda que el Consell General i el Govern encara no s’han “constituït”. També remarquen que en escaure’s en dilluns, “sabem que els manifestants o, estan de pont, o estan treballant”. I finalment anuncien que el sindicat que representa els funcionaris de l’administració general, el SIPAAG, s’ha desvinculat de la plataforma sindical “i, per tant, no comptem amb el seu suport”. Més enllà del manifest, que acaba recordat que el Dia del Treball la immensa majoria d’assalariats del país “esteu treballant i no podeu protestar per no perdre la feina. No podeu sortir al carrer per no perdre la feina. No podeu dir la vostra per no perdre la feina”, la plataforma sindical ha elaborat un seguit de cartells que conviden els comerços que ho vulguin a penjar en les seves vitrines o aparadors, alhora que conviden la ciutadania a difondre per les xarxes els missatges en qüestió. “Lluitem pel dia que no hàgim de manifestar-nos per què el nostre dia sigui el nostre, de debò i per sempre”, finalitza el manifest. MANIFEST Els sindicats afirmen que el 2 d’abril van assistir “amb estupefacció, sorpresa i decepció a unes eleccions on la veu de poc més de sis mil persones es va alçar per sobre de la de vuitanta mil obrint la porta, de nou, a quatre anys més de drets vulnerats; a una població sense projecte de futur; a unes pensions de misèria i a una residència fora d’Andorra”. La indignació i la decepció, la concentren en diverses proclames i reclamacions. Exigeixen des d’una reforma electoral a la despenalització de l’avortament. “Tota una població que viu i treballa en un país democràtic no es pot governar amb una representació política que deixa de banda a més d’un 70% de la mateixa i, per tant demanem una reforma de la Llei Electoral” Així denuncia la plataforma que “tota una població que viu i treballa en un país democràtic no es pot governar amb una representació política que deixa de banda a més d’un 70% de la mateixa i, per tant demanem una reforma de la Llei Electoral”. També es reclama la promoció de més referèndums on puguin participar tots els ciutadans i reclamen el dret a vots dels residents d’Andorra a les eleccions comunals. “Una gran part de la ciutadania està sotmesa a l’acompliment dels deures que marca la llei però no gaudeix dels drets que marca la Llei. Tots i totes som ciutadans per pagar impostos però ho deixen de ser aquells i aquelles que no poden exercir el seu dret a vot”, recull el manifest. Exigeixen “un avortament lliure al nostre país en consonància amb l’aboliment de la bretxa salarial que existeix entre gèneres a Andorra i una igualtat d’oportunitats entre gèneres” partint de la base que les dones han de poder decidir sobre el seu cos i, en consonància, que no hagin d’acudir fora del país per poder interrompre l’embaràs. Més marxes que es volen evitar: “Les famílies treballadores d’Andorra es veuen abocades a marxar o a compaginar dues i fins a quatre feines per poder arribar a final de mes, pagar un lloguer i mantenir als seus, sense temps real de gaudir de la vida en aquest ‘meravellós país’ que ens volen pintar de cara a fora i que els que l’aixequem amb el nostre esforç i dedicació, no veiem.” SALARIS I PODER ADQUISITIU El manifest també indica que l’augment de salaris realitzat “pel Govern neoliberal sortint, el mateix que el que entra, no ha estat la manera de donar a les famílies el poder adquisitiu que necessiten per poder viure en un país governat per rics i per a rics”. A banda d’un increment del poder adquisitiu que permeti “gaudir d’una vida digna”, s’exigeixen “unes pensions dignes, en conjunció amb un sistema sanitari que ens permeti no haver de marxar fora per manca d’especialistes i males praxis del sistema sanitari”. Els sindicalistes, que indiquen que “defensarem tan a pensionistes com a treballadors i treballadores que no tenen cap dret i totes les obligacions” siguin del sector que siguin, afirmen que “no podem permetre que els nostres joves no puguin emancipar-se fins els trenta anys per què no troben feina, han hagut d’allargar els estudis per manca de poder adquisitiu de les seves famílies, no poden permetre’s un lloguer o per què han d’ajudar a casa seva per què els salaris familiars no els permeten viure. Tot això mentre tenim persones que tenen pisos buits, segones i terceres residències i pisos per a l’especulació i el nostre Govern no fa res per controlar el sistema i fer un repartiment equitatiu de la riquesa”. I també defensen “la creació de comitès d’empresa i delegats dels treballadors per donar veu a la classe treballadora del sector privat i fer complir la Llei als empresaris que, fins ara i des de fa molts anys, no ho estan fent. La classe treballadora ha de tenir la possibilitat de defensar-se, lluitar pels seus drets i deixar de tenir por a l’acomiadament lliure pel fet de demanar i exigir el que els hi pertoca”. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]