Govern considera que l’avís dels reguladors a Brussel·les posa en entredit la reputació del país

Després de la sorpresa inicial, la reacció del Govern ha estat immediata a la carta on s’afirma que els tres països “mantenien històricament regulacions financeres menys rigoroses” i “poden ser propensos al blanqueig de capitals i altres activitats il·lícites”. A la carta es detalla que les empreses podrien tenir la temptació d’instal·lar-se als anomenats microestats en un intent deliberat de beneficiar-se d’estàndards financers més lleugers. El text té el suport, a banda de l’Autoritat Bancària Europea (EBA), de l’Autoritat Europea d’Assegurances i Pensions Ocupacionals (EIOPA) i l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA), el trio que forma les Autoritats Supervisores Europees. L’Executiu intentarà realitzar una trobada amb els tres reguladors Fonts de Govern han anunciat que s’intentarà realitzar una trobada amb els tres reguladors i que, la setmana vinent, es demanarà a la Comissió Europea la seva opinió sobre la carta ja que es considera que els arguments no s’adiuen amb la realitat pràctica i legislativa del país. Es recorda que Andorra ha superat amb bona nota totes les avaluacions dels organismes financers internacionals. [related:articles:1] En aquest sentit, s’explicarà si cal a Brussel·les i als supervisors, que el sistema bancari del Principat, tant en relació amb la supervisió com amb la verificació de l’origen i el destí de fons, està avalat pel Consell d’Europa i pel Fons Monetari Internacional (FMI); tots els bancs estan certificats com a intermediaris qualificats per l’IRS americà i compleixen els estàndards SEPA i MiFID. La legislació andorrana no permet crear estructures opaques, com els trusts, ni fundacions privades d’interès particular per promoure estructures d’inversió deslocalitzada (offshore), les quals impedeixen la identificació dels beneficiaris efectius. Precisament és ara quan es debatrà sobre els serveis financers i la circulació de capitals La reacció immediata del Govern s’explica perquè la negociació de l’Acord d’associació entra a la seva recta final. Precisament ara s’ha de debatre sobre serveis financers i circulació de capitals, uns dels poquíssims capítols que encara pràcticament no s’han tocat. Els serveis financers són només una part dels acords d’associació amb els tres països, destinats a eliminar els obstacles comercials, que la comissió esperava concloure a finals d’any. A Brussel·les no es descarta la influència que pot tenir aquesta carta a l’hora de tancar la negociació. Tot els escenaris estan oberts i amb ells també les diverses raons que puguin haver portat els reguladors a signar-la. La que té més força, hores d’ara, a la seu de la comissió és que alguns països es poden haver queixat per aplicar molta pressió per harmonitzar-se a nivell financer mentre que s’ha deixat més via lliure, menys exigències, i més facilitats a Andorra, Mònaco i San Marino. Amb tot, hi ha que opina que l’objectiu de la carta és Mònaco i que s’ha posat en el mateix sac als altres dos països, probablement per pressions franceses i italianes.