L’acord amb la UE obligarà a regular el referèndum, la data del qual es fixarà el setembre

No està encara clar quan serà el referèndum. Sí que se celebrarà, si tot va com ara preveu el Govern, durant el darrer trimestre de l’any que ve. Al tomb del mes de novembre o el desembre, segurament. Riba ha desgranat “el calendari merament orientatiu” amb el qual treballa l’executiu. I que recull tant els passos que ha de fer la Unió Europea (UE) com els que depenen estrictament d’Andorra. Fins a mitjan de l’any que ve, la feina serà molt activa tant a Brussel·les com a Prat de la Creu. En una trobada amb els mitjans de comunicació en motiu de les properes festes de Nadal, i juntament amb el cap de Govern, Xavier Espot, la ministra de Presidència, Economia, Habitatge i Treball, Conxita Marsol, i el titular de Medi Ambient i Agricultura alhora que portaveu del Govern, Guillem Casal, Landry Riba ha explicat que durant el primer trimestre del 2024 els equips tècnics de la UE hauran de fer la “redacció íntegra de tot acord” per tal que després hi pugui haver “la validació dels textos per part d’Andorra i San Marino”. [related:articles:1] Posteriorment, s’haurà de procedir a fer la “traducció de la totalitat de l’acord a totes les llengües oficials de la Unió i també al català”. A finals de març, quan acabi l’etapa de redacció i traducció, la Comissió Europea enviarà al Consell de la UE el text per tal que sigui remès al Parlament Europeu i retorni cap al Consell. “Aquesta anada i tornada posaria fi” a la tasca que ha de desenvolupar Europa i que “es faria abans de la fi del seu mandat, que és l’1 de juny”. Per la part andorrana, durant el primer trimestre del 2024 “anirem rebent els textos per a la seva validació”. De gener fins a final del primer trimestre “començarem la comunicació de les grans línies d’aquest acord, grans línies polítiques que conformen aquest acord d’associació”. I a l’abril el Govern veurà “si rubrica” el text. La rúbrica no té conseqüències jurídiques però sí que permet estabilitzar el text. Paral·lelament, durant els mesos de març i abril s’hauran de tenir els estudis d’impacte sol·licitats per l’AR+I i per Andorrana Endavant. LLEIS A PREPARAR Riba ha explicat que “de l’abril al setembre podrem entrar en una fase de comunicació molt més detallada, molt més dirigida sector per sector i reflectir la realitat de l’acord a la realitat sectorial de cada col·lectiu”. De gener a setembre caldrà “preparar varis textos legislatius”, entre els quals s’haurà de regular més i millor la qüestió del referèndum. En aquest sentit, el secretari d’Estat ha indicat que a la llei electoral només hi ha un parell de preceptes i caldrà desenvolupar-los amb “qüestions pràctiques com la durada de la campanya prèvia al referèndum, com s’organitzen els argumentaris en funció de la pregunta o com es comptabilitzen els resultats”. Espot és partidari de de provocar “un gran debat nacional” i, per tant, “la pedagogia i la informació no només s’ha de dirigir als andorrans i les andorranes”. “La massa crítica” del país “ho fa possible, potser no en quinze dies” però sí amb els mesos que queden per davant El cap de la delegació negociadora andorrana davant la UE ha explicat que els articles que preveu actualment la llei “no són suficients com a base per celebrar una convocatòria d’aquest tipus”. També s’hauran de modificar moltes altres lleis, algunes de les quals en els propers anys. D’aquí que s’hagin establerts transitòries en els acords suara establerts. En aquest sentit, caldrà modificar la Llei d’immigració i fer ajustaments a la de la CASS. I durant “els tres primers anys una llei nova que no existeix sobre prestació de serveis i les que fixen lleis de societats”. El cap de Govern, Xavier Espot, també ha remarcat que hi ha un compromís intern de fer regulacions de certes professions incloent-hi salvaguardes per protegir els professionals liberals. Aquest compromís estableix que aquestes proteccions reforçades han d’estar acordades abans del referèndum. En aquest sentit, Landry Riba ha explicat que “al mes de setembre serà quan s’haurà de fixar la data del referèndum consultiu i políticament vinculant”, que se situa ja a finals de l’any 2024, i que si obté el sí es farà “la tramesa del text al Consell General per a la seva ratificació”. Espot ha insistit en la necessitat “d’arribar a tots i cadascun” dels ciutadans del país, amb dret a vot i sense, per exposar-los les virtuts i els defectes de l’acord amb la Unió Europea. En fi, per traslladar-los el contingut de l’acord d’associació. S’ha de provocar “un gran debat nacional” i, per tant, “la pedagogia i la informació no només s’ha de dirigir als andorrans i les andorranes”. “La massa crítica” del país “ho fa possible, potser no en quinze dies” però sí amb els mesos que queden per davant. El cap de Govern ha recordat també que l’acord d’associació no implica drets polítics i, alhora, “no suposarà un detriment del creixement sostenible” atès que serà possible “la limitació i adquisició de segones residències o imposar tributs o impostos sempre i quan no produïm discriminació per raó de nacionalitat”.