Ordino lamenta que Encamp “banalitzi el vandalisme” lligat al ‘tot s’hi val’ del Carnaval

Agencia inmobiliaria en Andorra todo tipo de propiedades para comprar alquilar o invertir en Andorra

El president de l’associació cultural ordinenca, Albert Roig, ha deixat clar que “no tenim res en contra del robatori” del ninot, que és “una tradició sana”. “No tenim res en contra de la comissió de festes d’Encamp. Hi mantenim una relació correcta i vam compartir viatge amb ells a París”. A partir d’aquí, però, “reprovem qualsevol acte vandàlic sigui de la intensitat que sigui”. Per això que Mas, hores després que es trenqués mobiliari urbà i desmuntessin per la força els suports que sostenien el cable d’on penjava el rei Carnestoltes no s’ha posat gens bé en el cantó ordinenc. Menys encara que fessin malbé de forma expressa un dels ‘photo calls’ artístics pintats per Rosa Mujal. [related:articles:1] Quan va fer les manifestacions que va fer la cònsol encampadana, aquesta ja havia estat informada per la seva homòloga ordinenca dels fets. La intenció és que els joves encampadans es fessin càrrec del cost dels desperfectes a no ser que es volguessin jugar una denúncia. Mas va deixar entreveure que si calia assumir el cost dels danys ja es faria, però que no n’hi havia per tant i que tot se circumscrivia en la festa. “El ‘tot s’hi val’ del Carnaval no pot encobrir actes vandàlics”, han lamentat des de l’associació ordinenca, que han deixat en mans del comú la reclamació del cost dels danys i no saben, ha explicat Roig, quina és la quantificació dels desperfectes. [related:articles:2] “La rauxa i la disbauxa no poden anar lligades a fer vandalisme ni bretolades”, ha criticat Albert Roig, que ha lamentat “l’obsessió gairebé malaltissa” d’alguns joves que per endur-se el ninot d’Ordino són capaços de fer “qualsevol mena d’actuacions” que “deixen molt a desitjar”. Per als integrants de l’associació cultural ordinenca, que no s’han manifestat sobre la qüestió fins que no ha acabat el cicle carnavalesc, “la banalització del vandalisme” evidencia, segons Roig, “un problema de concepció de la societat: no qui soroll fa o més crida és qui més raó té”.