Setze ‘senadors’ i un presagi

L’acte s’ha tornat a fer després del parèntesi de la pandèmia com ha destacat el síndic general, Carles Ensenyat. La presidenta de la SAC, Àngels Mach ha fet esment al fet que es valora a les personalitats que han destacat en la cultura del país mentre que el nou president de la Societat Acadèmica del Coneixement, Joan Massa -que ha agafat el relleu del difunt Antoni Morell-, ha centrat la seva intervenció en la figura de Plató, creador de l’Acadèmia Platònica, que estava consagrada al déu Apol·lo i a les muses, i dedicada al conreu de les matemàtiques i la dialèctica, en oposició a l’escola retòrica d’Isòcrates d’Atenes. “A Andorra li costa reconèixer la tasca de les persones”, ha dit. L’objectiu de la institució és estimular la recerca en diferents àmbits L’objectiu de la institució andorrana és prestigiar el coneixement i estimular la recerca en diferents àmbits, complementant el que ja s’està fent des d’altres institucions. “Aquesta secció vol ser també un viver d’aportació d’idees al servei de la societat andorrana”, ha afirmat Àngels Mach per acabar assegurant que “volem ser un referent, petit, sí però referent almenys de la societat andorrana actual i futura, en un món líquid, i amb uns referents allunyats, dispersos i canviants”. Els nous acadèmics són: Roser Bastida, Artur Blasco, Eugeni Bregolat, Pierre Campmajo, Josep Dallerés, Joan Ganyet, Ramon Ganyet, Ramon Gual, Jean Guilaine, Gina Lenzi Casal, Magda Marquet, Michel Martzluff, Joan Obiols, Ermengol Puig, Maria Reig i Jaume Riba. L’exambaixador, Eugeni Bregolat ha recordat els origens de la seva família a cal Colltort (Sant Julià de Lòria) i a cal Bou de Fontaneda i que hauria pogut tenir la nacionalitat andorrana. En la seva intervenció ha repassat l’aprovació de la Constitució, i l’entrada d’Andorra a les Nacions Unides en el seu trentè aniversari. Com Bregolat, el psiquiatre, Joan Obiols també ha detallat els seus origens lauredians a ca l’Oliva de Sant Julià de Lòria, “una de les cases més antigues del pais”, segons l’estudi d’Albert Pujal. Obiols, ha volgut assenyalar la importància que ha agafat la psiquiatria després de la pandèmia. Continua visitant a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Eugeni Bregolat ha destacat el projecte d’àmbit funcional entre Andorra i les comarques veïns Bregolat ha destacat el projecte d’àmbit funcional entre Andorra i les comarques veïns que pot ser realitat amb l’Acord d’associació amb la Unió Europea (UE) i també amb la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP). “Andorra seria el pal de paller d’aquesta zona de cooperació transfronterera”, ha opinat l’exdiplomàtic. L’arquitecte i polític català, Joan Ganyet ha reconegut que quan se li va comunicar el nomenament “em vaig quedat atònit”, i ha parlat de les relacions de bon veïnatge entre Andorra i l’Alt Urgell i ha concidit amb l’opinió de Bregolat en relació a l’aportació pels dos territoris de l’Acord d’associació. L’enginyer Ramon Ganyet ha advertit que el ritme de creixement de la població podria portar als 400.000 habitants l’any 2050, si es manté el ritme dels darrers anys. “Pensem per quins carrers han de passar els cotxes?, on aparcarem? i com funcionarà aquest país?. S’ha de reflexionar ja sobre la planificació que volem per a aquest país” ha comentat per afegir que “hem de decidir si volem que Andorra sigui una illa o que estigui connectada amb Europa. També hem de reflexionar sobre el Coprincipat. Continuarà l’any 2050?, anirem a un regne, a una república?”. Ha fet una crida a respectar el medi ambient. “Aquesta natura tan preuada l’hem de defensar i preservar-la”. Maria Reig proposa la creació del defensor dels interessos de les generacions futures Per una altra de les guardonades, Maria Reig, “costa molt ser profeta a la seva terra i has de ser molt tossut per tirar endavant”. Ha advertit que cal donar un nou pas, que comporta canvis a l’hora de prendre decisions “sense conèixer els problemes que portaran en el futur i creixent sense destruir?”. Ha proposat la creació del defensor dels interessos de les generacions futures “que ja és una realitat en diversos països. Espero que aquest anhel tingui prou suport”. Ha tancat l’acte el fotògraf Jaume Riba tot destacant que el seu objectiu és recollir en imatges la bellesa del país.