Temor que ni tan sols es podran dur a l’estranger persones amb trastorns perquè siguin valorades

La preocupació és molt elevada en institucions sociosanitàries, mentre que el Govern manté la callada per resposta. Fa mesos que els convenis internacionals haurien de ser una realitat per mandat legal. Doncs ni tan sols s’han iniciat les converses. I ara els tribunals han estat rotunds. I des d’institucions com l’esmentada fundació tutelar, que com a mínim té dues persones internades forçosament a l’estranger i en tindria altres en espera de ser valorades per seguir el mateix camí, es té clar que ara qualsevol petició inicial que es faci serà rebutjada de mig a mig només plantejar-la. [related:articles:1] Per això des d’aquestes institucions i des de les associacions que tracten amb persones amb trastorns s’exigeix al Govern una solució urgent per poder fer una feina eficaç. Una solució, òbviament, que no passi per fer canviar el parer jurisprudencial “en un país on la línia entre l’executiu, el legislatiu i el judicial és tan fina que massa sovint es confon per molt que es negui o es vulgui fer veure que no és així”. I la solució no sembla fàcil, perquè l’aute en qüestió ho deia ben clar: els internaments forçosos s’han de fer al Principat. I l’única situació o amb l’únic escenari que es pot evitar aquesta situació és amb l’existència de convenis internacionals que donin cobertura legal al procés. Convenis internacionals, no convenis bilaterals amb centres concrets que és el que hi ha en l’actualitat i amb els quals el Govern donava per cobertes les seves espatlles. La Justícia ha indicat clarament que no és així. I ara, és clar, veient els fonaments jurídics de la resolució es té clar que cap o pocs internaments forçosos es podran dur a terme en establiments sociosanitaris estrangers per molt que dits internaments tinguin finalitats terapèutiques. [related:articles:2] Internaments, recorden les fonts, que tenen per objecte “ajudar a controlar o fins i tot a guarir patologies mentals”. Més encara, es creu que les autoritats judicials ni tan sols autoritzaran els trasllats a efectes de valoració de la necessitat de procedir o no procedir al tractament perquè si mai alguna persona, l’afectat o algun familiar, promou una acció judicial en no estar d’acord amb la mesura -i forçós vol dir no consentit- s’acabaria condemnant la institució o el responsable del trasllat per detenció il·legal.