Sant Julià “comerç a comerç”

Fa quatre anys Roig va ser candidat a cap de Govern de SDP i una mica abans havia estat conseller de la majoria al comú de Sant Julià. Una mica ha estirat d’aquí per articular el seu discurs tot recordant que ell sí va impulsar des del comú iniciatives pel comerç de la parròquia que es poden estendre ara a escala nacional. Ha estat reiteratiu en la idea que Sant Julià és la gran oblidada de Demòcrates tant pel que fa a les infraestructures com a les polítiques de promoció turística “perquè pel Govern només existeix l’avinguda Carlemany”, i ha assegurat que amb ells al govern això canviaria. Que Sant Julià és la parròquia oblidada ha estat el fil conductor del seu discurs i ha assegurat que “DA ni hi és ni se l’espera”. Roig diu que ha copsat aquesta sensació generalitzada “espardenyant” la parròquia, que no han volgut fer el porta a porta tradicional sinó el “comerç a comerç”. Ha estat així com han notat, assegura, que la gent té el sentiment “que els han pres el pèl especialment pel que fa al vial”. Ha explicat que en algunes trobades amb veïns ha hagut de recordar que “si fos pel PS ja estaria fet perquè quan va governar del 2009 al 2011 es va preveure en els pressupostos partides per tirar-lo endavant, aquest i el de la Massana, però no van prosperar perquè Coalició Reformista i Andorra pel Canvi amb el senyor Ensenyat ho van bloquejar”. I atenció perquè Roig també creu que la ciutadania està “irritada” per informacions com les que ha anat revelant 8TV i també per la negativa de la majoria a fer públics els noms de les empreses que es van beneficiar dels crèdits tous durant la pandèmia. Finalment, l’acte l’ha tancat Pere López qui s’ha centrat en l’acord d’associació amb la Unió Europea. No ha entrat en el fons sinó en la forma i ha refermat la seva voluntat de governar amb la mà estesa a tots els grups parlamentaris en aquesta qüestió on, assegura, “no es pot renunciar al coneixement que tenen algunes persones d’aquest dossier”. I fins aquí ha durat. Cap pregunta dels assistents i moltes ganes de marxar cap a casa i donar per tancada la campanya. El dia dos d’abril està costant d’arribar.