El Superior refusa expulsar del país un assetjador reincident de dones

L’home en qüestió és un vell conegut tant de policia com de la Justícia. Ja el setembre del 2020 havia estat detingut després que diverses joves denunciessin que un individu les assetjava pels carrers. S’acostava amb el seu cotxe, els llançava galanteries i les convidava a pujar. En alguna ocasió, fins i tot, hauria intentat forçar alguna d’elles per introduir-la al vehicle. Arran de tot això, va ser processat via ordenança penal a sis mesos de presó. Se li va oferir l’opció de commutar-ho per una expulsió durant cinc anys que, inicialment, va acceptar. Quan estava a punt de fer-se efectiva, a la frontera, va canviar d’opinió. I, per tant, va romandre sis mesos a la Comella. Un cop fora, va tornar a treballar al negoci familiar, una botiga de queviures a Escaldes-Engordany. I va ser allà on es van produir els fets pels quals torna a estar processat i, ara, condemnat de forma ferma. [related:articles:1] Segons la resolució judicial, es considera provat que hauria agredit sexualment una clienta. Primer li hauria tornat a dir suposades galanteries i després li hauria demanat si tenia parella. De les paraules va passar als fets i, segons la denunciant, l’hauria intentat petonejar i abraçar. Per això, el gener de l’any passat va ser detingut, un fet que va succeir quan ja tenia en vigor una ordre administrativa d’expulsió arran dels primers fets. Corts el va condemnar per agressió sexual a pena de 18 mesos de presó, dels quals ferms cinc mesos, que ja havia estat novament a la Comella. En canvi, va desestimar l’expulsió així com altres dos delictes que sí que considerava provats la fiscalia: desobediència a l’autoritat i usurpació d’identitat -quan se’l va anar a detenir s’hauria fet passar pel germà-. Això va motivar un recurs davant el Superior del ministeri públic, que es va sumar al presentat per la defensa, demanant en aquest cas l’absolució. Els magistrats de la segona instància, però, han fet poc cas a tots dos escrits. En línies generals, validen la gran majoria de la sentència de Corts. Així, pel que fa a l’expulsió per vint anys demanada per la fiscalia, es desestima. Per tant, almenys per la via penal, l’home pot continuar al país -tot i tenir pendent el que pugui passar amb el foragitament administratiu-. Tampoc s’accepta el delicte d’usurpació de la identitat. Sí que s’afegeix el de desobediència, pel qual s’imposa al condemnat una multa de 500 euros. La resolució també refusa el recurs per l’absolució que havia presentat el lletrat de l’acusat.