Amb el pis cremat però havent de pagar el lloguer

L’Eulàlia Colom explica la situació que viu amb la seva parella -tenen 28 anys i 31 anys respectivament- i els seus dos fills, de 10 i 4 anys respectivament. Des del dia de l’incendi viuen a casa dels seus pares. Dels pares d’ella. “Som sis en un pis molt petit.” Però no hi ha manera de trobar cap solució. La seva asseguradora, la que assegura l’interior del pis, els atorga un màxim de 825 euros per tot el temps que hagin d’estar fora de casa. Però sempre que estiguin allotjats en un hotel. “Som quatre, i amb aquests diners disponibles és impossible.” L’endoll on hauria tingut lloc el curtcircuit. Fa dos mesos que viuen a casa els pares i com a mínim n’haurien d’estar un parell més. Perquè els treballs per reformar el pis de Ciutat de Valls -de quatre habitacions, “és molt gran, però molt vell”, admet l’Eulàlia, que explica que paga uns 700 euros de lloguer mensual- encara no s’han iniciat i trigaran com a mínim un mes i mig. D’aquí que demanin “una solució”. Que les asseguradores -també contribueix la parella, diu, a sufragar el cost de l’assegurança contractada per la propietat per la globalitat de l’immoble- es posin d’acord per poder-los oferir una alternativa mentre no puguin tornar a casa. I, alhora, que no hagin de viure ‘anxovats’ amb els pares. O a mal menor, que els 825 euros que els han dit que els pertocarien puguin anar pels pares, que els acullen no sense dificultats. El perit de la companyia amb qui la parella té directament contractada una pòlissa d’assegurances va acudir al pis al cap de dos dies. El de l’altra asseguradora, va trigar una setmana i mitja. I no va ser fins després que es van posar mans a l’obra per buscar obrers que poguessin fer els treballs. Fa pocs dies que els industrials van passar a mirar què calia. Havien d’iniciar les obres però, per ara, el més calent és a l’aigüera. I tot just ara els bombers han remès l’informe sobre l’incendi. Què diu, l’informe? “Pràcticament, l’únic que diu és va ser entre la vitroceràmica i l’endoll”, explica l’Eulàlia. “Ens diuen que el pis és habitable.” Però més enllà del deplorable estat que presenta la cuina, la instal·lació elèctrica s’ha de repassar tota. “És que no podem encendre la llum. I sense llum, i amb les finestres rebentades, amb dos nens petits no ens podem estar aquí” Però de qui és la culpa? La inquilina del pis no té inconvenient que la responsabilitat “va al 50%”. Perquè un dels endolls de la cuina no estava en les degudes condicions, i d’això en són responsable els ocupants i, d’altra banda, el disjuntor no va fer la funció que hauria calgut i els ploms no es van abaixar mai. I per aquest cas seria responsable la propietat de l’immoble. Però fins que l’asseguradora d’aquesta darrera no comenci a actuar, l’altra no pot intervenir. Fa o no fa, vaja. I de què serveix, l’informe dels bombers? “Teòricament és el que ens hauria de permetre no haver de pagar el lloguer.” Però la propietària ja els ha dit que ella no hi vol perdre diners. I per això no fa pas gaire dies els ha girat el rebut dels dos darrers mesos. 1.400 euros de cop. I per una parella jove amb dos criatures, no és evident poder fer front a segons quines càrregues. “Ens diuen que el pis és habitable.” Però més enllà del deplorable estat que presenta la cuina, la instal·lació elèctrica s’ha de repassar tota. “És que no podem encendre la llum. I sense llum, i amb les finestres rebentades, amb dos nens petits no ens podem estar aquí.” A ull nu, sembla evident el raonament de l’Eulàlia. Van acudir al Raonador del Ciutadà i els va dir que en aquest cas no hi pot intervenir. En haver-hi altres parts pel mig, se’ls hauria recomanat fer una acció legal a través d’un advocat. Però la situació tampoc no està per anar afegint despeses. I així passen els dies. Sense el sostre ‘propi’, però havent-lo de pagar. I el més calent és a l’aigüera. O a la vitroceràmica, va ser malauradament en aquest cas. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]