Marsol es mostra disposada a garantir pròrrogues al lloguer de dos anys i reduir l’augment de preu

La titular ministerial ha acudit aquest matí als estudis de RNA per participar en una entrevista al programa ‘Avui serà un bon dia’. Marsol ha reconegut que potser hi ha coses que no s’estan fent prou bé i d’altres que no s’expliquen de manera adequada i s’ha mostrat disposada a fer trobades directes amb ciutadans per aclarir dubtes quan pertoqui. De dimitir, com li van demanar dimarts durant la mobilització, no ho té pas pensat. “Amb quatre mesos no crec que ningú pugui dir-me que no he trobat una millora” atès que encara no hi ha temps. La ministra, que ha reconegut que ella mateixa va demanar poder liderar la cartera d’habitatge, ha demanat confiança en la seva persona, que “se’m deixi fer” perquè “si estic aquí és per fer feina, tinc clar que no a solucionar-ho, però sí a millorar-ho”. I ha assegurat que “si amb un any i mig o dos no hem trobat una solució potser sí que me n’aniré a casa”. Conxita Marsol ha admès també que “sóc conscient que potser en dos anys no tindrem” totes les eines que es preveuen actives i, per això, està oberta a què es modifiquin les pròrrogues establertes al projecte de llei. La titular d’Habitatge assegura que “si estic aquí és per fer feina, tinc clar que no a solucionar-ho, però sí a millorar-ho” i garanteix que “si amb un any i mig o dos no hem trobat una solució potser sí que me n’aniré a casa” “És una llei que en comissió es pot parlar de tot” i “una pròrroga que en lloc d’un any en garanteixi dos” més enllà que en molts casos ja establia tres i quatre anys, potser li semblaria més correcte o adequat. En tot cas, ha indicat Marsol també, ella volia fer passar el missatge de “tranquil·litat”, que ningú hauria de marxar del pis durant el proper any. Si són dos millor. “Potser ens hem equivocat, ens van centrar que la gent conservi el seu pis i no els puguin rescindir” i potser calia establir un llindar màxim, un preu de referència, discussió que també està sobre la taula, i que els contractes fossin de cinc anys i res més, també ha apuntat. En tot cas, ha deixat clar que malgrat que ara mateix les cartes que enviïn els propietaris advertint que s’acaba el contracte de lloguer “ara mateix no són il·legals” però sí que no tindran “cap efecte” perquè la futura llei que s’ha d’aprovar abans no acabi aquest 2023 les deixaran en una posició estèril. Marsol també s’ha obert a renegociar els percentatges suplementaris d’increment del preu del lloguer que figuren en el projecte de llei per sobre de l’IPC durant el primer any de la pròrroga prevista. La ministra, que ha reconegut que la nit de dimarts, per la mobilització i altres circumstàncies personal, “no va ser agradable, no va ser fàcil”, ha explicat que s’està ultimant un telèfon per aclarir dubtes en matèria d’habitatge i ha reconegut que “s’ha mirat” la possibilitat de promoure “habitatge prefabricat, ho tenim sobre la taula” perquè alguns promotors els ho han plantejat. “Ens preocupa la tipologia”, ha admès Marsol, però pot ser una mesura “per anar més de pressa” mentre altres eines que estan a l’abast, com fer aflorar alguns dels 1.700 pisos buits i que tenen un consum energètic de 0 prop de FEDA puguin anar aflorant en el mercat. Alhora, la titular d’Habitatge ha lamentat també que “tenim un dèficit d’habitatge públic” i ha admès que la compra d’edificis per convertir-los en pisos de lloguer a preu assequible no és la fórmula que ella segurament hauria usat (o, almenys, no hauria adquirit els immobles que s’han comprat) però és el que l’anterior Govern va acordar i és també un sistema. Amb tot, ha demanat també “implicació de tots els sectors” per fer més digerible un problema del qual, ha assegurat, “n’era conscient”.