Empresaris del sector del cànnabis acusen els pagesos de frenar el projecte amb les seves exigències

Per a un grup d’inversors, del país i de fora, que des de fa temps mantenen relació amb el grup de treball que al seu dia va posar en marxa la Confederació Empresarial (CEA) per buscar nínxols d’activitat economia que poguessin servir per desenclavar el teixit tradicional del país, una de les claus és que des de l’Associació de Pagesos i Ramaders (APRA) no es vulgui capitalitzar una iniciativa que corre el risc de quedar desfasada si continua endarrerint-se. Alhora, asseguren les fonts empresarials, l’enfoc que es dona des dels colliters “no és l’adequat. Les eines i l”expertise’ els tenen els que el tenen i en aquest cas no són els pagesos”, han indicat. [related:articles:1] Aferrar-se al cànnabis com l’únic recanvi per al tabac, mantenen els consultats, és “un error de concepte”. I no pas perquè en el futur els rendiments econòmics no puguin acabar sent més i tot d’aquells que el tabac pot donar actualment. Sinó perquè, lamenten, les exigències dels pagesos, el fet de voler-se assegurar un contracte, de participar tots del negoci, “de voler cafè per a tots”, està comportant “uns entrebancs que porten el projecte pel mal camí i faran anar en orris tot el negoci que es podria arribar a obtenir”. A més, per l’impacte polític, electoral, que poden arribar a tenir els productors agrícoles, la seva resistència o, com a mínim, el seu posicionament, acaba fent que els dubtes s’estenguin a una part de l’administració que, almenys per ara, ha imposat la seva força i està aturant el projecte. Indiquen els consultats, per exemple, que segons les autoritats en la matèria, abans de donar qualsevol autorització cal produir quatre o cinc collites de cànnabis de prova. [related:articles:2] “Estem segur que els pagesos d’això no en són conscients i que tampoc no tindrien cap interès en plantar per a no res. Però les exigències són les que són. Estem parlant d’una plantació molt sensible i que té unes finalitats medicinals”. Per això reclamen que es deixi pas als experts i que afluixin en les seves exigències, perquè, consideren, no s’alineen amb les necessitats reals.