La problemàtica de l’habitatge i l’encariment de la vida posa al límit la gossera

I no només això, també és més difícil que es materialitzin. Cardesin explica que just aquesta setmana passada els van tornar un gos que havien adoptat perquè tot i tenir la conformitat de la comunitat de veïns, l’administrador del pis els havia amenaçat de fer-los fora si se’l quedaven. I assegura que aquest no és un cas aïllat: “Quan adoptes un gos ara t’has de plantejar si podràs mantenir-lo, si et deixaran tenir-lo a l’habitatge, has de demanar permisos…”. L’encariment del cost de la vida també ha provocat que gent que tenia gos ara no s’ho pugui permetre perquè el seu manteniment té un cost elevat, “s’ha convertit gairebé en un article de luxe”. Malgrat tot, després que l’entitat fes una crida per aconseguir més adopcions, unes 5 persones ja s’hi han interessat, però el procés no és immediat; “cal un temps d’adaptació i coneixença entre els nous amos i l’animal abans de signar el contracte d’adopció i passa un temps abans l’animal pot marxar”, explica Cardesin. I què passaria si entressin més gossos i ja no quedessin gàbies lliures? Doncs no es plantegen en cap cas el sacrifici d’animals. Asseguren que es buscarien solucions com ara agrupar dos animals que tinguessin bona relació en una mateixa gàbia o fins i tot, buscarien famílies d’acollida temporalment. Aquesta última fórmula ja s’utilitza actualment per a gossos que estan malalts o que són molt grans per estar en una gossera. El fet que des de la pandèmia hagi augmentat de mitjana el nombre de gossos que atenen també ha provocat, segons l’entitat, que la plantilla hagi quedat curta. Actualment, són cinc persones que han de fer torns perquè sempre n’hi ha d’haver com a mínim 3. “Sort en tenim dels voluntaris que ens ajuden a treure els gossos a passejar perquè nosaltres prou feina tenim a netejar les gàbies i ocupar-nos de l’alimentació i el benestar dels animals” indica Cardesin.