Moviments sociopolítics per impulsar Mònica Codina com a Raonadora del Ciutadà

En diversos àmbits és té clar que ha arribat el moment, després de noms com els de Ricard Fiter, Pere Canturri, Josep Rodríguez o l’esmentat Vila, que sigui una dona qui agafi el comandament de la institució. El nom de l’actual presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA) està sobre la taula des de diversos sectors i, segons algunes fonts, comença a generar consensos tot i que no és clar que tingui un suport ferm del partit majoritari al Consell, institució que ha d’acabar designant el candidat o candidata. [related:articles:1] Codina seria totalment aliena al moviment sociopolític que s’està duent a terme. Més encara, està immersa en la renovació de la junta de l’ADA després de les baixes de Cristina Rico i Mariona Cadena. Des que va deixar el comú d’Andorra la Vella, Codina ha mantingut un perfil de segona línia, tot i que l’assumpció de la presidència del col·lectiu feminista l’ha tornat a situar en un primer pla. Codina, de fet, no s’amaga d’expressar tot sovint els seus parers, molt habitualment a través de les xarxes socials. Els impulsors de la seva candidatura destaquen, més enllà del fet de ser dona, que demostra obertament el seu activisme, que és una dona “ferma i batalladora” i que té experiència política i coneix la ‘cuina’ de l’administració, especialment de temes socials. Psicòloga de formació acadèmica, i amb experiència en la gestió de recursos humans en el sector privat, especialitzada en empreses i organitzacions, ha tingut empresa i comerç propi. Entre els anys 1997 i 2000 va ser secretària d’Estat de la Funció Pública. I del 2001 al 2005 vaig ser ministra de Salut i Benestar. Sempre, llavors, en les files del Partit Liberal.