Concòrdia té una visió “negativa” del negociat amb la UE i es decanta per no ser al pacte d’Estat

Concòrdia ha de fer durant els primers dies de setembre -encara no està clara la data exacta- una assemblea general oberta a tots els afiliats per tal de posar a votació la decisió de sumar-se al pacte d’Estat al tomb de la UE o no fer-ho. I segons que ha declarat Escalé a l’Altaveu, “em sorprendria molt que entréssim al pacte d’Estat. De fet, si entréssim al pacte d’Estat voldria dir que no tinc ben agafat el pols al meu propi partit”. Escalé no s’ha volgut estendre en excés sobre la qüestió atès que el debat intern encara està damunt la taula i els encarregats d’analitzar tota la documentació que els va traslladar el Govern estan encara acabant de fer la seva feina abans de fer arribar a les bases de la formació un parer informat i format sobre allò que durant anys, i especialment la darrera legislatura, amb Landry Riba al capdavant de la delegació negociadora andorrana en qualitat de cap de missió i secretari d’Estat. Cerni Escalé: “Em sorprendria molt que entréssim al pacte d’Estat. De fet, si entréssim al pacte d’Estat voldria dir que no tinc ben agafat el pols al meu propi partit” “El consens que s’està formant dins del partit és de no entrar-hi”, ha indicat el president del grup parlamentari de Concòrdia, que hi ha afegit que “l’opinió respecte del que s’ha negociat fins ara amb la Unió Europea (UE) és negativa”. I aquest fet és cabdal en la presa de decisions de Concòrdia, que ja va anunciar en la reunió a la qual va assistir el propi Escalé fa unes setmanes, que seria l’anàlisi de la documentació facilitada pel Govern qui faria decantar la balança. I que la decisió final no es donaria abans de l’1 de setembre. Per aquest motiu van demanar un temps de marge per poder posicionar-se. El cap de Govern, Xavier Espot, sempre ha assegurat que el fet que Concòrdia se sumés al pacte d’Estat com a primer partit de l’oposició que és “seria un senyal fort” no només internament, a nivell de país, sinó fins i tot en vista als negociadors europeus. Però ja en la darrera reunió de dit pacte d’Estat, el primer d’agost, i ja sense la presència de cap representant dels ‘Cernis’, es van introduir alguns canvis en el redactat del document del pacte. Les modificacions es van promoure per guanyar-se l”estima’ d’Unió Laurediana -fonamentalment es van acollir esmenes de la formació laurediana que la resta de ‘socis’ de l’acord no van trobar que variessin l’esperit de tot plegat- tot i que això anava en detriment de modificacions que anteriorment s’havien fet a demanda de Concòrdia. Els dubtes d’aquesta darrera formació, però, van impulsar les variacions per aconseguir el beneplàcit del partit parroquial ara presidit per Josep Majoral.