Cultura admet que amb 20 metres d’entorn no n’hi ha prou per protegir els monuments

Així ho ha informat la ministra de Cultura, Mònica Bonell, a preguntes del conseller general de Concòrdia, Jordi Casadevall. La canillenca, que va ser una de les parlamentàries que va validar el text en qüestió el 2014, admet ara que la decisió no va ser la més indicada. “Majoritàriament, els 20 metres d’entorn de protecció cautelar que estableix la Llei resulten insuficients per garantir la conservació dels béns immobles d’interès cultural, sobretot en el cas dels monuments que se situen en zones no urbanitzades”, afirma de forma contundent. A partir d’aquí, és on posa en relleu que tot va ser “una decisió política” fruit “d’un acord entre els comuns i el Govern”. Assegura que “va ser motivada perquè es va considerar que els entorns de protecció dels béns immobles d’interès cultural no s’estaven resolent al ritme adient, i l’aplicació havia generat controvèrsies quant a les competències entre les administracions per una divergència de criteris”. “Majoritàriament, els 20 metres d’entorn de protecció cautelar que estableix la Llei resulten insuficients per garantir la conservació dels béns immobles d’interès cultural, sobretot en el cas dels monuments que se situen en zones no urbanitzades”, afirma de forma contundent la ministra Bonell Amb el pas del temps -ja nou anys-, en canvi, “queda palès que cap de les situacions legals, la del 2003 i la del 2014, no han contribuït a la consecució d’objectius com la delimitació dels entorns de protecció”. I, per això, “els equips tècnics del departament, amb el suport del ministeri de Cultura i del Consell Assessor del Patrimoni Cultural, treballen en un nou text legal que afavoreixi i millori la identificació, la gestió i la conservació dels béns culturals”. S’explica també que “un dels aspectes clau del nou text és repensar-ne la classificació, fent més èmfasi en els conjunts històrics i els paisatges culturals, i plantejar instruments de protecció diversos en funció de les especificitats” de cadascun d’ells. Casadevall també havia demanat per la celeritat amb què s’havia tramitat l’entorn de Sant Serni de Nagol. Aquí, el ministeri ho justifica pel fet que ja es “disposava d’un estudi i una proposta validada pel Consell Assessor del Patrimoni i consensuada amb el comú de Sant Julià”. S’apunta, també, que l’església forma part del llistat de monuments que entren dins la candidatura a la Unesco ‘Els testimonis materials de la construcció de l’estat dels Pirineus: el coprincipat d’Andorra’ i, justament, el departament “ha decidit donar preferència als monuments que en formen part per garantir-ne la prevenció i donar compliment a la legislació vigent en l’àmbit de la conservació dels béns d’interès cultural”. Un dels propers entorns a sortir, segons Bonell, serà el de Sant Miquel d’Engolasters. Ja es té una proposta validada pel Consell Assessor i, ara, s’ha presentat al comú escaldenc, que ha participat prèviament en “el procés d’estudi de la delimitació i l’establiment dels criteris associats”. Ara s’ha d’explicar a les propietats afectades i es publicaria l’any vinent. Bonell, en canvi, defuig atribuir a la falta de mitjans humans, materials i econòmics, com apunta Casadevall, el considerable retard en l’elaboració dels entorns de protecció. “Sense dubte, en qualsevol projecte disposar-ne de més pot facilitar-ne i accelerar-ne l’execució”, admet, però s’apunta que “s’han de tenir en consideració altres aspectes”. Entre ells, el fet que “el diàleg i la col·laboració amb els comuns són claus per avançar” així com també “sensibilitzar la ciutadania sobre el patrimoni cultural com a actiu de present i futur”.