El PS proposa pròrrogues de 2 anys i increments de renda només per a petits propietaris

El grup parlamentari socialdemòcrata ha entrat fins a 17 esmenes al projecte de llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament presentat pel Govern. Concretament, 8 són “específiques” sobre el text actual i les altres 9 “més generals”, que fan referència a qüestions que ja s’han proposat en anys anterior. Segons han explicat aquest dilluns en roda de premsa els consellers generals Judith Salazar, Susanna Vela i Pere Baró han volgut deixar clar que “no compartim la llei” del Govern “ni el model de DA per estimular el mercat de l’habitatge”, remarcant que “no és moment de descongelar”. D’entrada, proposen que tots els contractes signats el 2019 o abans, si no hi ha acord entre les parts, tinguin una pròrroga de dos anys. Pel que fa als increments, es distingeix entre petits propietaris (si s’és titular d’un màxim de 4 béns immobles destinats a habitatge pera residència habitual i permanent) i la resta. Els socialdemòcrates proposen que només els petits propietaris puguin aplicar increments de la renda i que sigui un augment màxim anual equivalent al 50% de l’IPC per cada any de durada de la pròrroga, excepte que s’acrediti que el bé immoble no està amortitzat, quan es podria apujar la totalitat de l’IPC. “No compartim la llei” del Govern “ni el model de DA per estimular el mercat de l’habitatge”, ha afirmat Pere Baró. “El que intervenim és en la generació de beneficis i aquí volem ser curosos perquè no és el moment de fer beneficis. La gent s’ha de poder guanyar la vida però no a costa d’un mercat de l’habitatge que està tensionat”, ha afirmat Salazar. Igualment, en el cas dels petits propietaris, si la renda del lloguer és inferior a 6 euros el metre quadrat, es permet que la pugui incrementar, com a màxim, un 6% més l’IPC per al primer any de la pròrroga. Els socialdemòcrates també preveuen recuperar el text de l’article 2 de la llei 30/2021 de l’11 de novembre, de manera que es pugui extingir el contracte vigent, sempre que l’arrendador proposi a l’arrendatari un nou contracte que no suposi un augment de la renda superior al 10% i que la durada del nou contracte sigui, com a mínim, de 5 anys. Pel que fa als contractes signats el 2020 o més endavant, proposen que es pugui renegociar un nou contracte i que la primer pròrroga ja sigui de 5 anys i també amb un augment màxim del 10%. PISOS BUITS D’altra banda, també inclouen una esmena perquè l’impost als pisos buits sigui de 50 euros el metre quadrat i no de 20 euros com proposa el Govern. “Amb una necessitat imperiosa que aflorin pisos al mercat, cal fer polítiques que desincentivin tenir pisos buits quan la situació és la que és”, ha defensat Salazar. Amb el mateix objectiu, també introdueixen una disposició final per permetre la cessió de dades de qualsevol administració per saber de qui són els pisos buits. “Hi ha un problema molt greu i no és veritat que no hi pugui haver cessió de dades”, ha explicat Baró, que juntament amb les seves companyes han recordat que la llei de protecció de dades preveu excepcions de “compliment d’obligació legal” i de “missió realitzada en interès públic” per considerar lícit un tractament malgrat que no hi hagi consentiment del titular de les dades. En el cas dels habitatges d’ús turístic, a més dels apartaments i estudis, volen que s’hi inclogui “qualsevol habitatge que pugui servir per habitatge habitual”, per la qual cosa també hi fan constar les cases adossades i els xalets. “Si hi ha restriccions justificades, han de ser per tothom”, ha afirmat Salazar. “Amb una necessitat imperiosa que aflorin pisos al mercat, cal fer polítiques que desincentivin tenir pisos buits quan la situació és la que és”, ha defensat Salazar Finalment, i recuperant propostes que ja s’havien fet en legislatures anterior, el grup socialdemòcrata introdueix esmenes per demanar al Govern que incorpori al pressupost del 2024 el fons per a l’habitatge per poder tenir diners “per destinar a habitatge de protecció pública”, ha defensat Vela, assegurant que la situació “no només es pot abordar comprant i llogant propietats per rehabilitar. L’Estat ha de poder fer habitatge de caràcter públic amb el suport del privat o sense”. També reiteren la petició perquè es crei el registre de la propietat i encomanen crear i executar el pla pel dret a l’habitatge pel període 2024-2024. Finalment, es vol modificar la composició de la taula nacional de l’habitatge, perquè hi hagi un representant de l’ACU, un de cada organització sindical i un del Fòrum Nacional de la Joventut; també es preveu una bonificació per incentivar la rehabilitació d’habitatges per destinar-los lloguer a preu assequible; també es vol concretar millor què és la renda de lloguer a preu assequible (quan s’hi destina menys del 33% de l’ingrés familiar medià) i definir l’índex de referència, incrementar les prestacions econòmiques d’ajuda al lloguer, a més de canvis en la llei de l’IGI i de l’ordenació del territori.