Els pilars del Conveni d’Istanbul

Una de cada tres dones pateix violència física o sexual, sovint per part de la parella. Son dades publicades pel Consell d’Europa que posen de manifest la importància del fet que la lluita contra la violència de gènere ha d’estar al centre de les polítiques públiques i, per tant, ha de continuar sent una prioritat. En l’àmbit internacional i europeu s’estableixen tractats per tal d’oferir un mecanisme i instrument àmpliament acceptat pels Estats sobre la protecció de determinats drets. Quan parlem de violència de gènere el tractat per excel·lència és el Conveni d’Istanbul. Aquest tractat internacional és, de fet, un del més ambiciós i concebut específicament per combatre la violència contra les dones i la violència de gènere en l’àmbit familiar. És un referent perquè estableix una sèrie de normes mínimes i harmonitzades pels Governs d’Europa relatives a la prevenció i a la protecció de la violència contra les dones i la violència de gènere. Així doncs, aquells països que ratifiquen aquest conveni tenen l’obligació de garantir la posada en marxa de polítiques per fer front a aquest tipus de violència. Andorra va adherir-s’hi i el va ratificar l’any 2014. No obstant això, des de l’esmentada data i cada cinc anys s’ha actualitzat el conveni tot mantenint una excepció per l’aplicació de l’article 30.2. Andorra es reserva el dret de fer aplicable l’article que diu: “l’Estat hauria de concedir una indemnització adequada a les que hagin patit danys greus contra la seva integritat física o la salut, en la mesura que el perjudici no estigui cobert per altres fonts, en particular per l’autor del delicte, les assegurances o els serveis socials i metges finançats per l’Estat. Això no impedeix a les parts requerir a l’autor del delicte el reemborsament de la indemnització concedida, sempre que la seguretat de la víctima es tingui en compte de manera adequada”. “Celebrem que s’assumeixi aquest compromís ferm i es vetlli per materialitzar la modificació de la llei per poder donar resposta a les dones desprotegides en situacions extremes de violència de gènere en el transcurs de l’actual legislatura” Fruit d’aquesta reserva des del grup parlamentari de Concòrdia vam presentar una esmena i ho vam defensar al ple del Consell General el passat 12 de juliol. Tres raons van motivar la defensa per ratificar la totalitat del Conveni. En primer lloc, perquè tota dona víctima de violència de gènere ha d’estar protegida davant de qualsevol situació i també en cas que l’actor del delicte no pugui sufragar els costos de manera immediata. Aquesta dona no ha de quedar desprotegida econòmicament parlant. A Andorra s’han desplegat una gran quantitat de mecanismes per tal de prevenir i també de protegir les dones víctimes de violència de gènere o domèstica. Al nostre parer, només falta una mesura estrictament econòmica per vetllar plenament sobre el col·lectiu i es posi en pràctica el mecanisme reparador per tal de facilitar d’alguna manera una autonomia econòmica. Considerem que és especialment necessari que el maltractador sufragui la indemnització però que cal contemplar de manera excepcional els casos en els quals l’actor del delicte no pugui fer-se’n càrrec de manera immediata. Per tant, l’Estat ha d’assegurar que la persona víctima violència de gènere rebi la indemnització que li pertoca. En segon lloc, es reivindica tenir la mateixa aplicació de la normativa internacional que els països del nostre entorn, fronterers i europeus, amb la finalitat de poder garantir i vetllar pels drets de les dones. La darrera motivació recau sobre el fet d’animar al Govern d’Andorra, per segona legislatura consecutiva donat que la qüestió s’ha reivindicat reiteradament, a aixecar aquesta reserva, i més tenint en compte la tasca d’assessorament jurídic que s’ha realitzat per tal de trobar possibles solucions a la situació. Si bé en el ple del Consell es va desestimar per majoria l’escrit d’oposició presentat per mi mateixa i pel Partit Socialdemòcrata a la renovació de la reserva referida a l’article 30.2, el Govern d’Andorra així com els Consellers de Demòcrates van adoptar el compromís de treballar conjuntament en la legislació pertinent per tal d’incorporar el manament de subsidiarietat en la legislació vigent. Davant d’aquest escenari celebrem doncs que s’assumeixi aquest compromís ferm i es vetlli per materialitzar la modificació de la llei per poder donar resposta a les dones desprotegides en situacions extremes de violència de gènere en el transcurs de l’actual legislatura.