Empresaris i sindicalistes consideren que l’exigència del català hauria d’anar “una mica més lluny”

Durant la reunió del Consell Econòmic i Social (CES), ha comparegut la ministra de Cultura i Esports, Mònica Bonell, per exposar els detalls del projecte de llei sobre la llengua oficial. La Confederació Empresarial Andorrana (CES) ha donat suport a la voluntat de l’executiu d’introduir uns coneixements mínims de català per poder renovar els permisos de residència i treball. En la línia del ja expressat en les darreres setmanes, la patronal considera que “hi ha consciència entre l’empresariat de la necessitat de millorar el coneixement de la llengua oficial, especialment per part de les persones que treballen de cara al públic”. El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USd’A), Gabriel Ubach, ha assegurat lamentar “que no es vagi més enllà” perquè considera que parlar la llengua oficial del país hauria de ser el mínim. “Jo si vaig a Londres hauré de parlar anglès, i ho hauré de fer el millor que pugui”, ha exemplificat Ubach. El sindicalista ha deixat clar que “hi ha alguns pocs residents que ja s’entén que no se’ls exigeixi” l’obligació del català, com podrien ser col·lectius amb dificultats d’aprenentatge. Més enllà d’aquest petit percentatge de població, “a tots els altres” s’hauria d’exigir un mínim. I la justificació o el motiu que “s’ha donat de no implementar l’exigència a la resta d’autoritzacions” no l’acaba de compartir el sindicalista. “El Govern d’Andorra no s’arruïnarà per contractar vuit o deu mestres més de català”. Marsol ha reconegut que les aportacions que s’han fet “es tindran en compte”.