Enseñat demana que el Consell sigui l’espai “de diàleg i presa d’acords pel país”

Un cop els 28 consellers generals inicials de la novena legislatura han jurat o promès el seu càrrec, Enseñat ha fet el seu primer discurs com a síndic general. En l’al·locució ha fet referència a dos antecessors. Primer, Francesc Cairat, citant una frase seva i destacant que cal aprendre “la voluntat de ferro i l’habilitat discretíssima per garantir la supervivència i la prosperitat d’Andorra en circumstàncies adverses”. Segon, ja un dels seus familiars, Julià Reig, citant paraules que clarament advoquen per una defensa del patrimoni natural del país: “en cap cas el desenvolupament econòmic pot perjudicar la configuració geogràfica de la terra andorrana, el paisatge, la bellesa natural i el medi ambient, que són, malgrat tot, la nostra millor riquesa”. “Si volem que el Consell General tingui la centralitat política que la Constitució i la història li encomanen, hem de saber-lo fer obert, i viu, i vibrant i útil per a totes les persones del país”, ha reclamat A altres síndics, els qui ha tingut en les legislatures com a conseller s’ha referit quan ha volgut marcar la que serà una de les línies claus del seu mandat. D’ells assegura haver aprés una lliçó compartida: “Si volem que el Consell General tingui la centralitat política que la Constitució i la història li encomanen, hem de saber-lo fer obert, i viu, i vibrant i útil per a totes les persones del país”. Així, ha apostat per una cambra “transparent i que escurça la distància entre la institució i el poble sobirà”. En definitiva: “un Consell que ausculta el batec i les aspiracions de la societat andorrana, i que es posa des d’avui al seu servei”. També, això sí, amb una consigna clara: “La centralitat institucional que la Constitució -hereva de l’evolució històrica del país- dona al Consell General no s’ha de confondre amb pretendre governar des d’aquesta cambra com s’havia fet durant segles”. Al contrari, cal entendre “la separació de poders com a una delimitació de funcions en benefici de l’interès general” i que Casa de la Vall “continuï sent la més alta institució de reflexió, de diàleg, de debat i de presa d’acords de país i pel país; sense oblidar l’essencial rol d’impuls, orientació i control de l’acció política del Govern”. Enseñat ha recordat també que “hem viscut i viurem situacions complexes -en alguns casos, adverses- i també hem de forjar nous equilibris perquè la prosperitat d’avui no comprometi l’Andorra del demà”. Al mateix temps, ha indicat que “hem de continuar sent un país obert i connectat al món; tot mantenint les singularitats i especificitats que ens fan únics i atractius”, en una clara referència a les negociacions per l’acord d’associació amb la Unió Europea. El síndic general també ha volgut remarcar un altre punt: “Durant molts anys, els destins d’Andorra s’han decidit entre les parets d’aquesta Casa. El primer deure que tenim tots nosaltres és que això continuï sent així”. Per això, cal, ha apuntat, “respectar les institucions i els procediments, que també fan part de la nostra millor riquesa” al mateix temps que s’eviten “ingerències i distorsions”. I, sobretot, “procurant que les xacres que han afectat i afecten altres països no s’infiltrin en els fonaments d’aquestes parets desafiadores dels segles”. Preguntat posteriorment sobre a quines xacres es referia, ha apuntat vàries, com ara el fet de tirar endavant massa ràpid algunes lleis però, també, els populismes de dretes i d’esquerres.