Guerra oberta entre el PS i Gili

La decisió de promoure la reclamació judicial la va posar sobre la taula l’antiga executiva liderada per Pere López i Gerard Alís i la va acabar avalant el comitè directiu abans de la campanya electoral. Ara bé, la reclamació efectiva, emparada pels acords que té el partit amb els candidats que concorren en les seves llistes i també per la Llei de finançament polític, no es va promoure fins després dels comicis del 2 d’abril i poc abans del congrés del PS que va canviar la direcció del partit. Evidentment, els resultats d’aquestes darreres eleccions van afavorir més encara l’exigència del deute, que ascendeix per als tres afectats a quelcom més de 25.000 euros. El procés judicial contra Gili, Dolsa i Mata es va acordar, abans de la passada campanya electoral, després de diverses converses amb els electes d’Escaldes perquè aportessin el 10% de la remuneració pública a què s’havien compromès tot i haver deixat la militància al partit a mitjan 2021, i es va fer efectiva setmanes després del fiasco del 2 d’abril La reclamació l’avançada ‘Diari d’Andorra’ i l’Altaveu l’ha pogut confirmar amb diversos dels implicats en el procediment, que s’instrumenta per la via civil i segueix el principi del pintor que reclama a un client una factura que no li ha pagat després de pintar-li el menjador del pis, per posar un exemple. El procés judicial contra Gili, Dolsa i Mata es va acordar després de diverses converses amb els electes d’Escaldes perquè aportessin el 10% de la remuneració pública a què s’havien compromès tot i haver deixat la militància al partit a mitjan 2021. Segons les diverses fonts consultades, a final de l’any passat responsables del PS van trucar a la porta dels dirigents comunals escaldencs per fer-los saber que tenien un deute contret amb ells en virtut d’haver signat la quota del 10% quan van presentar-se a les comunals del 2019. Aquesta signatura és aliena a la militància. Va en funció del fet de presentar-se a un procés electoral a l’aixopluc d’unes sigles, en aquest cas les del PS. Hi ha qui no havia deixat de pagar en cap moment, hi ha qui va entendre la posició del partit i hi ha, com Gili, Dolsa i Mata, que van dir que ni parlar-ne, que ells ja havien fet l’aportació que tocava per sufragar la campanya electoral i ja estava. Després de les converses -que segons algunes fonts, tenien molt d’aconseguir quelcom més de diners per a la campanya de les generals i, alhora, miraven de condicionar Gili perquè no donés suport a cap altra formació- es va prendre la decisió de fer la reclamació. I aquesta s’ha interposat contra les tres persones que més diners devien i que més clarament han manifestat que no pensen abonar res. I és que fins i tot interposada la reclamació hi hauria hagut intents d’arribar a una entesa. Segons que han confirmat fonts coneixedores del fet, hi ha altres electes escaldencs que deuen diners de la contribució suposada al partit, i que també seran afegits a la reclamació judicial quan passi el termini en què normalment s’abonen aquestes quotes, atès que hi ha persones que regularitzen la seva situació, per exemple, a final de cada any. Per tant, en cloure enguany el mandat estarà clar qui deu encara diners o qui no els deu i en funció d’això s’ampliarà la reclamació. CIRCUMSTÀNCIES Per entendre el teòric impagament, d’una banda, i la reclamació posterior, de l’altra, cal tenir en compte un parell de circumstàncies. Justament, un element que va portar Rosa Gili a trencar amb el PS va ser el fet que dirigents de la formació com Susanna Vela defensaven certs assessors amb els quals l’actual cònsol major d’Escaldes no combregava. I, justament, si va deixar de fer les aportacions establertes va ser, entre altres coses, per no haver de contribuir amb els seus diners a abonar salaris a assessors que ella no volia. Quant a l’activació de la reclamació, cal tenir en compte que el PS va mirar en tot moment, o almenys ho pretenia, que Gili i el seu entorn s’estiguessin com a mínim quiets durant les eleccions generals i, almenys, no fessin una campanya que els perjudiqués electoralment. Però els resultats van ser els que van ser i malgrat que la decisió era prèvia al 2 d’abril, la reclamació encara es va impulsar amb més ‘ràbia’ pel fiasco socialdemòcrata, en part explicat per l’auge d’una Concòrdia a qui el PS creu que la cònsol d’Escaldes va donar suport.