Insisteixen a demanar que es convencioni una oftalmòloga pediàtrica al país

En el seu cas, no ho nega, li té molta confiança a aquesta doctora. Va ser ella, després de moltes anades i vingudes (i no només a facultatius del país sinó també amb nombrosos desplaçaments a Barcelona) qui va poder trobar, finalment, el problema que el seu fill patia des dels 18 mesos -ara ja ha fet quatre anys-. Li va diagnosticar un glaucoma congènit. Evidentment, d’aquesta afecció el nen continua i continuarà necessitant tractament i visites periòdiques. El problema és que si les ha de fer amb l’oftalmòloga que li va trobar el mal -i que lògicament és de confiança de la família- la CASS no ho cobreix. I és que, malgrat la carta i les signatures i l’afirmació que s’iniciava el procés per convencionar la metgessa, per ara, res de res. [related:articles:1] “Li han denegat perquè diuen que hi ha prou oftalmòlegs al país, però després truques i triguen dos mesos a donar-te visita”, denuncia l’Alèxia. Tampoc ha servit que es faci la demanda posant en relleu que es tracta d’una especialista pediàtrica. “Diuen que no hi ha prou pacients”, lamenta. Resultat, no hi ha convenció. Aquest darrer argument, remarca, no és correcte. Té clar que “no és cert que no hi hagi demanda”. El que passa, apunta, és que “molts nens acaben anant als oftalmòlegs del país perquè no hi ha especialistes en la seva edat”. I, a més, apunta que “si vols anar a un de pediàtric, ho pots fer, t’ho cobreix la CASS, però has de baixar a Barcelona”. Segons explica, la doctora en qüestió ha tornat a fer la petició. Per això, Alexia considera que toca, potser, fer alguna nova acció. “Ara volia escriure una altra carta a la nova ministra. I també buscaré signatures. Cal que prenguin consciència que hi ha aquesta mancança”, afirma, tot assegurant que “el país ho necessita, tant pel meu fill com per tots els nens que hi viuen”. I és que considera “vergonyós” que “si jo vull anar a un oftalmòleg, haig de perdre un dia i anar a Barcelona, més tenint una professional aquí”.