L’exmagistrat català Creu de Sant Jordi que s’enfila per les parets amb Andorra

Però Bajet exigeix que l’arxiu sigui definitiu. I així les coses, i com que ni el Tribunal Constitucional no li ha donat la raó, l’home està mosca. Considera que se’l fa presumpte culpable. I aquesta sensació no només la té aquest exmagistrat. La tenen molts d’altres justiciables. I encara hi ha a qui se li obre una causa i mai més se’n sap res. Oberta sense fer-hi pràcticament res. Però mantenint-se com una espasa de Dàmocles. Tornem a l’home de la Creu de Sant Jordi. Aarran de dos informes elaborats per la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAnd), així com d’un tercer informe complementari, incorporat amb posterioritat, el 18 de juny del 2021, es van incoar diligències prèvies contra Eduard Bajet Royo i contra Eduardo Mediavilla Laso. I també contra les les societats WWT Products, SLU, Canolich Advisory SLU i Trinsul Invest, SL, per un presumpte delicte major de blanqueig de diners i/o valors. Encara no quatre mesos després, el 3 d’octubre del 2022, una de les oficines judicials d’instrucció especialitzada de la Batllia va dictar un aute mitjançant el qual decretava el sobreseïment provisional de les actuacions, atès que en aquell moment de la investigació no existien mitjans de justificació per demostrar la comissió del delicte, “sense perjudici que l’aparició de nous elements o indicis poguessin comportar la seva reobertura”. I aquí ve tot plegat. Bajet i Mediavilla han anat fan accions davant tots les instàncies per aconseguir que el seu cas, davant la manca de fonamentació, es tanqui del tot i se’n puguin oblidar. Però no hi ha manera. Ni Corts, ni el Tribunal Superior, ni recentment el Tribunal Constitucional han acollit els arguments de l’exmagistrat i el seu soci que consideren que més enllà de decisions poc fonamentades o difícils de justificar, se’ls està fent una presumpció de culpabilitat a Andorra que afecta la seva reputació i el seu prestigi. “El fet de deixar la causa sense tancar definitivament, per si apareixen nous indicis, comporta la vulneració total del principi de legalitat, dels drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut, a la presumpció d’innocència, a l’honor i a la pròpia imatge” En el darrer estadi de la seva reclamació, davant el Tribunal Constitucional, en un recurs d’empara “per una presumpta vulneració dels principis de legalitat i de seguretat jurídica, dels drets a la informació de les persones investigades en els processos penals, a obtenir una decisió fonamentada, a la jurisdicció i a la presumpció d’innocència”, Bajet i Mediavilla van recordar que “les operacions efectuades a Andorra havien estat a bastament documentades i justificades, tant pel que fa a l’origen dels béns i diners, com pel que fa al seu destí, considerant que no podien ser conductes de blanqueig, els recurrents al·leguen que el batlle instructor hagués hagut de decretar l’arxivament d’aquestes diligències i no el seu sobreseïment provisional”. Els dos recurrents asseguren que “el fet de deixar la causa sense tancar definitivament, per si apareixen nous indicis, comporta la vulneració total del principi de legalitat, dels drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut, a la presumpció d’innocència, a l’honor i a la pròpia imatge” i a parer seu “el sobreseïment provisional busca salvar l’estat de dubte originat en els supòsits d’insuficiència probatòria”. Més encara, denuncien a través dels seus recursos, segons recull un aute relativament recent del Constitucional, que “han estat víctimes d’un abús processal, atesa la manca absoluta de fets delictius i que han estat injustament acusats per la UIFAnd i pel ministeri fiscal, situació que atempta contra la seva presumpció d’innocència, consagrada a nivell constitucional” i retreuen als tribunals ordinaris “no haver tingut en compte la vulneració dels drets fonamentals invocats pel fet que el sobreseïment provisional adquireixi amb el temps un caràcter definitiu, que els deixi en un estat d’indefensió”. La provisionalitat, asseguren, “manté latent la possibilitat de reobertura del procediment, circumstància que provoca danys tant a nivell personal, com professional, com reputacional”. CONSTITUCIONAL Però com ja havien fet els tribunals ordinaris, també el Constitucional ha tancat la porta a les reclamacions de Bajet i Mediavilla. L’Alt tribunal, d’entrada, considera que els arguments emprats per les sales d’instància no són ni il·lògiques ni absurdes ni arbitràries. I que estan ben fonamentades. I sobre el fet que es pugui allargar in eternum el sobreseïment provisional, el TC manté que aquesta decisió “no es pot assimilar a una condemna o a una decisió que formalitzi una presumpció de culpabilitat”. Però aquesta és la sensació i més que això i tot que tenen els dos recurrents. I molts d’altres ciutadans i ciutadanes implicats en processos judicials a Andorra que veuen com els seus casos s’allarguen sine die i queden en calaixos plens de molts o fins i tot, en el pitjor dels casos, als llimbs.