Toc d’alerta al Tribunal de Corts perquè jutgi d’una vegada l’accident al túnel dels Dos Valires

En efecte, els morts treballaven per una empresa de Portugal. I, d’entrada, va ser l’asseguradora d’aquella constructora qui va assumir el pagament de les compensacions acordades amb les famílies dels cinc operaris de la construcció que van morir arran del sinistre que hi va haver el 7 de novembre del 2009. AXA Portugal va pagar 424.363 euros i encara avui continua abonant les pensions acordades als parents dels morts. Ja al 2011 l’asseguradora va instar accions per poder rescabalar-se. No se li va acceptar la petició i quan el 2013 va encetar un altre procés civil, es va decretar la prejudicialitat penal. [related:articles:1] És a dir, fins que no es resolgués per la via penal qui era responsable de l’accident laboral -hi ha una dotzena de processats, majoritàriament de l’empresa que va muntar l’estructura metàl·lica que sustentava la construcció del pont que es va ensorrar, però també de la UTE que feia les obres i de la direcció facultativa-, no es dirimiria qui havia d’afrontar el muntant econòmic abonat per AXA. Han anat passant anys, i la causa no s’ha resolt. Sí que la instrucció es va tancar per part de la Batllia, però la causa està encallada al Tribunal de Corts, que hauria de jutjar el cas. “Aquella persona que és part d’un procediment judicial -sigui civil o administratiu- i que es troba suspès per la decisió que ha de prendre un òrgan judicial penal del qual depèn la seva decisió, si aquest òrgan judicial no adopta la decisió en un termini raonable, lesiona també el seu dret a la jurisdicció i, per tant, se li ha de reconèixer la legitimació activa per poder instar davant d’aquest TC la seva protecció” Algunes de les parts han sol·licitat diligències suplementàries que inicialment la instructora havia considerat innecessàries i que Corts va avalar. Però no s’ha acabat d’accelerar tot i, finalment, AXA va impulsar un recurs d’empara per denunciar que se li estava causant un perjudici: no jutjant-se el cas, no hi ha manera que l’asseguradora pugui recuperar els diners avançats. Malgrat que la fiscalia considerava que la recurrent no tenia legitimació per fer la reclamació que ha acabat amb èxit, el Constitucional ha entès que ni que sigui de forma indirecta, AXA té tot el dret a reclamar. En una sentència recentment dictada, l’Alt tribunal dictamina que “aquella persona que és part d’un procediment judicial -sigui civil o administratiu- i que es troba suspès per la decisió que ha de prendre un òrgan judicial penal del qual depèn la seva decisió, si aquest òrgan judicial no adopta la decisió en un termini raonable, lesiona també el seu dret a la jurisdicció i, per tant, se li ha de reconèixer la legitimació activa per poder instar davant d’aquest Tribunal Constitucional la seva protecció”. Per tant, tenir legitimació o no, no és motiu essencial. L’asseguradora pot ser perjudica. I, és clar, cal llavors advertir si hi ha dilació indeguda o no. I la conclusió, evidentment, és que sí. “El transcurs de quasi 14 anys per a l’enjudiciament de l’afer penal d’aquestes actuacions ultrapassa de manera extraordinària el termini raonable que un tribunal hauria d’emprar pe resoldre un procediment penal de les mateixes característiques com és aquest”. [related:articles:2] L’Alt tribunal deixa clar que “ni una eventual complexitat deguda al nombre d’intervinents en el procés penal, ni la dificultat del fons de l’afer poden justificar que el Tribunal de Corts no hagi resolt encara aquest assumpte durant el transcurs d’aquest període de temps”. “Aquesta inactivitat en el procés penal que determina que el procés segueixi suspès a causa de la prejudicialitat penal provoca la vulneració del dret a un judici de durada raonable de la part recurrent en empara”. Per tant, havent-hi dilació indeguda, havent transcorregut tant temps sense judici, hi ha una vulneració dels drets d’AXA Portugal que genera el dret a l’asseguradora de poder ser indemnitzada. A més, el Tribunal Constitucional, com s’ha dit, insta “la jurisdicció ordinària concernida (és a dir, el Tribunal de Corts), per tal que en el termini més breu possible posi fi a la dilació indeguda existent i restableixi a la part recurrent en la integritat del seu dret constitucional”. És a dir, que jutgi el cas i el resolgui d’una vegada per sempre.