Un FC Andorra de nou pla en atac i amb 10 des del 18′ protagonitza una altra decepció

El primer temps ha estat fluix. Molt fluix. Per part dels dos equips, que han mostrat sobre el terreny de joc el perquè de la seva mala ratxa de resultats. L’Andorra tenia molta possessió, com sempre, però amb poca o nul·la capacitat per transformar aquest domini en aproximacions de perill. El Saragossa, tampoc gaire millor. Passava el temps i el tedi era el gran protagonista. S’ha trencat, però, al 18′. I amb una acció entre dos vells coneguts que ha complicat, i molt, les coses pels tricolors en el que restava de duel. I justament, també s’ha de dir. L’entrada absolutament a destemps de Bover, que ha aixecat massa la cama en un duel a terra amb Aguado i li ha acabat colpejant la cara. La vermella directa que li ha ensenyat Arcediano Monescillo no té cap discussió. Amb més de setanta minuts al davant, l’Andorra es quedava, doncs, amb deu. Més difícil gairebé impossible. Tot i això, s’ha de reconèixer que l’equip no ha volgut renunciar al seu estil de joc i ha intentat continuar tenint la pilota i buscant la porteria contrària davant un rival que tampoc ha apostat per arriscar gaire. Tot i això, les primeres aproximacions de cert perill ja han caigut del seu cantó, com ara una rematada fluixeta de Mollejo a centrada de Maikel Mesa aturada per Dani Martín. Bover protesta la vermella. Avís del que passaria poc després, en gairebé l’única opció clara en tot el primer temps dels aragonesos. Una, segurament, però amb total eficàcia. Al 36′, des de banda esquerra Jaume grau ha enviat una molt bona centrada a l’àrea on Mollejo, superant un Molina poc contundent, ha connectat una inapel·lable rematada amb el cap davant la qual res ha pogut fer Dani Martín. Novament, al Nacional, tocava remar contracorrent. Amb el 0-1, i sense que els tricolors mostressin capacitat de reacció, s’ha arribat al descans. En el segon temps, l’Andorra no ha renunciat a tenir la pilota malgrat la inferioritat davant un rival que, tot s’ha de dir, tampoc s’ha sentit contrarietat per això. Al contrari, en certa forma, li anava bé. Confiava a poder trobar la seva oportunitat a la contra. Tot i aquest domini, novament els tricolors han mostrat una preocupant manca de capacitat de generar perill. Al 49′, fruint d’un desplaçament en llarg ha semblat que Iker Benito es podia plantar sol davant un, fins llavors, inèdit Cristian Álvarez. En entrar a l’àrea, ha caigut davant la pressió de Lluís López i ha reclamat penal, però l’àrbitre no ha entès que existís falta, tot i les reclamacions de penal. Les imatges televisives han demostrat la piscina del jugador de Miranda de Ebro. Alende salta amb un rival per la pilota. El domini ha continuat igual que l’escassa capacitat de generar perill. El miratge ha estat l’intent de Leal, incorporant-se des del lateral cap a la frontal de l’àrea per rebre d’Scheidler. El seu xut, però, ha sortit molt desviat (57′). Amb aquesta realitat sobre el camp, només a pilota aturada l’Andorra ha estat capaç d’apropar-se a l’empat. La falta, des de poc després de la línia medul·lar, l’ha penjat Iván Gil i Scheidler s’ha aixecat més que Maikel Mesa per connectar amb el cap una mena de vaselina que ha picat al pal. La sort tampoc anava de cara. Iván Gil conduint la pilota. El tram final ha estat un voler i no poder per part de l’Andorra. Al Saragossa gairebé li ha sobrat amb situar-se bé al seu terreny de joc per no deixar generar opcions a un quadre tricolor que queia en la desesperació. Amb pilota però sense idees. També, en algun moment, sense valentia a l’hora d’intentar alguna acció de desequilibri quan s’estava prop de l’àrea. Un guió, tot sigui dit, que comença a ser massa habitual. I que, novament, ha acabat malament. Amb derrota. La cinquena de la temporada i la segona consecutiva. L’ensopegada manté l’Andorra amb 10 punts, dos per sobre del descens. Més que aquesta situació, el més preocupant torna a ser la imatge pobra, sobretot en atac, que deixa l’equip. Molt a millorar abans del pròxim compromís, dilluns vinent, també de nivell: al Martínez Valero contra un ex Primera com l’Elx. FITXA TÈCNICA Camp: Estadi Nacional. 2.521 espectadors. FC ANDORRA (0): Dani Martín, Leal, Diego, Alende, Martí Vilà (Pablo Moreno, 62′), Bover, Molina (Álvaro Martín, 76′), Iván Gil, Iker Benito (Lobete, 76′), Scheidler (Manu Nieto, 89′) i Shabani (Petxa, 62′). REIAL SARAGOSSA (1): Cristian Álvarez (Poussin, 82′), Luna (Fran Gámez 68′), Francés, Lluís López, Borge, Aguado, Maikel Mesa, Jaume Grau (Toni Moya, 46′), Mollejo, Bermejo (Valera, 68′) i Manu Vallejo (Iván Azón, 68′). Àrbitre: Arcediano Monescillo (Castella la Manxa). T.G.: Iker Benito (49′), Alende (92′) / Jaume Grau (13′), Aguado (45+), Francés (54′), Toni Moya (59′). T.V.: Bover (18′), Gol: 0-1, Mollejo (36′).