Álvaro Martín es vol treure pressió per tenir el dorsal onze i assegura que “he de jugar com jo sé”

Martín lluirà el dorsal onze aquesta temporada i es defineix com un jugador polivalent, que tant pot jugar al mig camp, com d’extrem dret, malgrat reconèixer que on més còmode està és d’interior. Manifesta que “portar aquest número a la samarreta és important, però no he de tenir pressió i he de jugar com jo sé”. El migcampista de 22 anys assegura que “fitxar per l’Andorra és un pas decisiu per a mi. Deixar el Madrid no és fàcil, però he de seguir creixent i cal prendre decisions. Aquesta és la més positiva”. Per la seva part, el director esportiu, Jaume Nogués, ha destacat que “es tracta d’un jugador ofensiu amb bon domini de la pilota i molta arribada a l’àrea”. El fet de fer un contracte per tres anys, cosa poc habitual fins ara a l’Andorra, destaca que “som un club que estem creixent, que a l’hora de fer operacions tenim més confiança i l’objectiu és poder incrementar el patrimoni”. ÁLEX CALVO I JOSÉ MARSA, A PROP Nogués ha confirmat l’interès per l’extrem esquerre cordovès, Álex Calvo. Té 19 anys i s’ha format a les categories inferiors del Málaga. La passada temporada va jugar onze partits amb el primer equip a Segona A i va marcar un gol. Segons informa el diari SUR, l’operació podria arribar al milió i mig d’euros, si es donen una sèrie de condicionants. En aquest sentit, ha exposat que esperen tancar imminentment un davanter. També ha confirmat l’interès pel central José Marsá de 21 anys. Arribaria lliure procedent de l’Sporting de Portugal, tot i que aquest darrer curs ha jugat cedit a l’Sporting de Gijón. Format a les categories inferiors del Barça podria suplir Mika Mármol, que si no hi ha canvis de darrera hora, acabarà jugant a la UD Las Palmas de primera divisió. El director esportiu ha expressat que “no esperem una sortida inesperada d’aquí a finals del mercat”. Finalment, ha fet una valoració positiva de la pretemporada, “tot i la nota negativa de la lesió de Christos Almpanis”. Considera que la derrota a Vila-real els va anar bé “per tocar de peus a terra”.