De ‘piscina’ improvisada a abocador de terres per necessitat

Aquesta setmana vinent farà quatre anys d’aquell malaurat succés. Va ser la matinada del 9 al 10 d’agost. Sortosament -i les hores del despreniment hi van fer molt- no hi va haver danys personals. Els materials van ser molt costosos, més encara les actuacions que es van haver de fer per aturar aquell daltabaix de pedra, però ara ja són, justament, aigua passada. Un acord extrajudicial ha permès deixar en no-res, gairebé de sorpresa, tots els plets legals oberts, i n’eren uns quants, arran d’aquell desastre que tenia el seu origen en el fet de gratar i gratar la muntanya sense miraments i, després, foradada com estava, deixar-la abandonada a la seva, en aquest cas, dissort. [related:articles:1] Justament, que malgrat la inacció que segurament va tenir l’administració, les administracions, durant molt temps, segurament la situació de la Portalada es va anar agreujant, no treu que en el fons de tot plegat, fos clar, diàfan, per als tècnics i per a tothom en general, que el gran responsable d’aquella inestabilitat geològica era l’actuació de la propietat, que va esbudellar la muntanya i no li va donar mai el sostén necessari. Fins i tot va retirar la maquinària que permetia buidar d’aigua aquell clot immens. I l’aigua va ser la que, barrejada amb alguna que altra pedra, algun que altre roc, va sortir disparada cap al centre comercial. Cap a la carretera. Una imatge de la zona de la Portalada dos dies abans del sinistre. Els tribunals, de forma ferma, ja van deixar dit fa algunes setmanes a la societat Ficand, als Cachafeiro, que no calia que reclamessin res pel fet que urbanísticament, el terreny quedi inhabilitat sinó per sempre, per a gairebé sempre. D’aquí a declarar solemnement que la responsabilitat d’aquell desastre sortós encara era, també, de la mateixa propietat i anaven a tot estirar, un parell de passos. Per tant, i en conseqüència, s’ha avançat uns quants capítols i s’ha estalviat molt desgast i diners amb un acord extrajudicial que deixa a cost zero aquella parcel·la per a l’Estat. [related:articles:2] I l’Estat, el Govern, hi buscarà alguna sortida. I si es troba la manera -perquè no és fàcil fer anar cap allà camions de terra, que quedi clar que serien terres, en plena carretera general-, la parcel·la tindrà una nova utilitat. Serà un centre, però no pas comercial. De terres. Un abocador. Acumularà pedra, runa. I n’hi cap unes quantes tones, uns quants metres cúbics. I tot plegat, quan prou falta fa a nivell estatal i que, a més, han d’acabar de dir els tècnics, pot ajudar potser no a estabilitzar del tot la zona però sí a sostenir-la amb força. En tot cas, de l’aigua haurà passat a la terra. Més sòlida. Menys mòbil.