El Constitucional estudiarà si la presidenta del Tribunal de Corts té mania a un advocat

Formalment, la representació lletrada de Parramon va interposar un recurs d’empara contra un aute de la sala penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció en el seu vessant del dret a un procés degut, reconeguts a l’article 10 de la Constitució. Parramon demana al Tribunal Constitucional que atorgui l’empara sol·licitada i que declari que la magistrada Anna Estragués Armengol té l’aparença de tenir interès directe o indirecte en el procediment penal que afecta al recurrent i que, per tant, es retrotreguin les actuacions fins al moment de dictar l’aute impugnat. Parramon demana al Tribunal Constitucional que declari que la magistrada Anna Estragués Armengol té l’aparença de tenir interès directe o indirecte en el procediment penal que afecta al recurrent Així mateix, demana la suspensió dels efectes d’aquest aute, així com la continuació del procediment penal amb la presència de la magistrada, que ha estat recusada per Parramon, mentre es tramiti aquest recurs d’empara. El Tribunal Constitucional ha decidit admetre l’acció plantejada per l’advocat i, a més, ha dictat els efectes suspensius de l’admissió, amb la qual cosa, Estragués s’haurà d’abstenir, ara per ara, de continuar immersa en la causa en qüestió. Parramon, segons les fonts consultades, considera que hi ha elements més que clars al seu parer per creure que la magistrada no és parcial quan actua en casos en què es veu implicat. Esmenta la part recurrent, per exemple, una sanció imposada superant allò legalment establert. També cita la imposició d’una inhabilitació de 18 mesos, el màxim que llavors podia, sense justificar, sempre segons la part recurrent, perquè 18 i no menys. I també recorda que la mateixa magistrada va interessar l’empresonament de Parramon quan encara no s’havia esgotat el termini per a l’abonament d’una responsabilitat civil que havia de satisfer, justament, si no volia anar a la Comella. L’advocat assegura que sempre hi ha hagut alguna instància superior que ha acabat fent fer marxa enrere en les decisions adoptades per la magistrada. I per això dubta de la seva aparença d’imparcialitat.