El deute comunal que els va delatar

La segona sessió de les tres que tindrà el judici pel qual els tres processats es juguen, almenys inicialment i si es té en compte la qualificació provisional del fiscal, entre quatre i cinc anys d’empresonament part dels quals ferms. Això i importants multes econòmiques i la pèrdua dels béns immobiliaris parcialment embargats des de fa temps i que van adquirir especialment la dècada del 1990 invertint els diners que, defensa especialment el màxim acusat, un professional aragonès de la intermediació immobiliària, gràcies als beneficis obtinguts en operacions a l’Amèrica Llatina o a Rússia. Operacions que tenien molt de diner negre. La jornada s’ha centrat essencialment en la justificació, per mitjà de diversos experts de part, de l’operativa que tenien els acusats. De la procedència dels diners que uns, els acusats, tenen clar que procedeixen de negocis lícits, especialment immobiliaris, i la fiscalia es manté que venien de la droga La jornada s’ha centrat essencialment en la justificació, per mitjà de diversos experts de part, de l’operativa que tenien els acusats. De la procedència dels diners. Certament, a primera hora del matí han passat per la sala agents immobiliaris del país per certificar que els pisos que l’home havia adquirit inicialment perquè les ‘seves’ dones ho sabessin realment rendien uns guanys en forma d’arrendament. I això sembla inqüestionable. Després, quan l’home va ser detingut l’any 2000 en ser descobert a l’aeroport de Barajas venint de Xile amb 2,6 quilos de cocaïna que el van tenir, en diferents graus, nou anys a la presó, va traspassar la gestió dels immobles a la mare de la seva filla i a la parella del moment. Llavors es van assabentar de l’existència dels pisos. A partir de llavors, sobretot, van començar a operar les dues dones fins i tot a través d’alguna que altra societat, suposadament, negociant amb rajoles, amb sanitaris, amb productes tèxtils. En fi. Que els tres acusats, perquè són l’home i les seves dues parelles els processats des del 2006 o per allí, defensen que la procedència dels diners pot ser fiscal, de diner B. Però en cap cas de la droga com pretén fer veure el fiscal. I com els especialistes policials a l’època en delictes econòmics -alguns dels quals encara avui o fins fa poc s’han mantingut al grup- defensen. I han estat els policies els que han explicat que els va cridar la curiositat un edicte al BOPA per un deute tributari comunal i així van descobrir com un propietari immobiliari al país estava empresonat per una qüestió de drogues. Sincerament, molta explicació o justificació no han donat. Que la policia analitza fonts obertes i ara pim i ara pam. Vaja, la mateixa argumentació que quan se’ls demana pels diners en efectiu que s’ingressaven als comptes dels acusats. Uns quants milions de pessetes de l’època. No saben d’on sortien. No en tenen ni idea. [related:articles:1] Però a partir d’aquí comencen les teories i les suposicions. Obviant com sempre o gairebé, que als anys de la dècada de 1990 i fins i tot els següents, Andorra vivia del diner B. I que tant és pot suposar que els beneficis podien venir de la droga com podien ser producte d’intermediacions immobiliàries de l’època daurada del totxo a Espanya, al Perú o a Moscou. Vaja, tanta prova té la policia per dir que els diners ingressats eren de la droga com que eren del negoci immobiliari. I vist la resta dels testimonis i pèrits… Però bé, la policia va descobrir al seu dia que l’avui acusat, l’empresari saragossà de 78 anys establert a data d’avui a Lima -ell ha vingut d’allà, hi ha testimonis que han vingut de Sant Petersburg…- estava empresonat. I els antecedents penals els va aconseguir la policia andorrana d’estranquis amb la guàrdia civil. D’estranquis perquè quan als agents declarants se’ls ha demanat si hi havia una cobertura legal per sol·licitar per via de cooperació policial els antecedents penals d’una persona, no ho han sabut dir. Bé, sí que ho han dit. Ara potser sí que hi ha cobertura. Tampoc ho tenen clar. Però llavors segur que no. O sia, que van obtenir anòmalament una documentació que, com el deute comunal, són la base d’una muntanya investigativa de fa dinou anys.