El ‘passeig de les fonts’ oferirà dos cops al dia l’espectacle de música i llums

Una vegada passi la temporada alta, com ho ha qualificat el cònsol major de la capital, David Astrié, “farem una valoració” per avaluar com cal procedir. El que està clar és que durant la tardor i l’hivern, els passis de les coreografies, dues de seguides a cada sessió, s’avançaran unes hores. I també és possible, com ha remarcat l’arquitecte en cap del projecte, Pere Cervós, que es muntin espectacles temàtics per a dies concrets. Per Nadal, per Cap d’Any, per la festa major… Sempre jugant amb el cromatisme adient. La intervenció que s’ha fet i que formalment s’inaugura aquest divendres ha suposat una inversió de 3,9 milions d’euros, dels quals 1,8 s’han destinat a la qüestió més de caràcter urbanístic i 2,1 milions més estrictament a tota la maquinària que fa anar les fonts Astrié, en presentar el projecte, que ja està obert als vianants i en aquesta nit estrenarà oficialment les coreografies, amb música de Pachelbel (amb l’arxiconegut ‘Canon’) i de Txaikovsky (amb el no menys escoltat ‘El llac dels cignes’), l’ha qualificat de “revulsiu o complement de l’oferta comercial” que ofereix l’avinguda Meritxell i travesseres, ja que les fonts formen part d’una de les fases d’embelliment de l’artèria comercial per excel·lència. El cònsol major ha recordat que la intervenció que s’ha fet i que formalment s’inaugura aquest divendres ha suposat una inversió de 3,9 milions d’euros, dels quals 1,8 s’han destinat a la qüestió més de caràcter urbanístic i 2,1 milions més estrictament a tota la maquinària que fa anar les fonts. Inclòs un dipòsit de 140 metres cúbics d’aigua que s’omple a l’altura del Pont de París amb aigua del riu que es tracta lleugerament i que torna al riu a la Rotonda tractada de nou perquè s’integri en el curs fluvial tal i com estava a l’origen, com ha remarcat Cervós. Cònsol i arquitecte han defensat el respecte mediambiental amb què s’ha treballat i han assegurat que “no hi ha malbaratament d’aigua”, ha dit Astrié, i té un consum energètic, segons Cervós, de la meitat que les fonts de Montjuïc, que es tenen una mica com a referent, encara que serà a partir d’ara que es calcularà exactament quanta energia realment gasten les fonts. Entre coreografia i coreografia, calen uns minuts per reomplir el dipòsit i poder-lo tornar a accionar. Per això es comença amb una peça “més tranquil·la”, per no buidar del tot el contenidor d’aigua i poder disposar de “tota la potència” en la segona de les coreografies que ara per ara s’oferiran. SENSACIONS Astrié ha destacat també el joc de sensacions que es pot tenir amb les fonts, en funció, també, de la perspectiva des d’on es miri la coreografia o els raigs d’aigua, que permeten, gràcies als quatre balcons que s’han construït com aquell que diu mullar-se la cara. S’ha volgut un projecte integrat tot i ser un tram de riu canalitzat, com ha recordat Cervós. De fet, amb l’embelliment del passeig i les fonts al riu s’ha volgut dotar de nova vida un tram de riu fins ara marcat per “la llosa de formigó”. Ricard de Deus i Pere Cervós, arquitectes, amb David Astrié, cònsol, i Sònia Yebra, presidenta de l’associació de comerciants. L’arquitecte ha recordat que la Rotonda és el punt més baix pràcticament del riu al centre de la ciutat i on històricament hi hagut sempre la relació “més emblemàtica entre la ciutadania i l’aigua”. I també aquest element s’ha volgut recuperar amb aquest atractiu. Un element diferenciador perquè almenys a Europa no hi ha cap altra font ornamental en un riu obert, i menys encara d’alta muntanya. Per a la presidenta de l’associació de comerciants de la zona, Sònia Yebra, “poder gaudir d’aquest espectacle” i que tant el ciutadà del país com el visitant “puguin trobar quelcom de diferent” sempre és un valor més. I, sobretot, que el turista trobi un esquer per “passejar, comprar o prendre alguna cosa”. I, per cert, la figura de Dalí, ‘La Noblesse du temps’ en cap cas es tocarà d’allà on és. És, ha recordat el cònsol major, el punt més fotografiat de tot el país, amb les lletres lluminoses d’Andorra la Vella al fons. “És un clixé d’Andorra.” Ara s’hi afegeixen les fonts. Vaja, per ser exactes i perquè el cònsol no s’enfadi, un passeig amb unes fonts.