Els metges creuen que s’ha d’apostar més per la figura del compte propi per atraure especialistes

L’arribada al final d’etapa professional de molts facultatius que durant anys han treballat a Andorra, on per naixement o anys d’estada, estan plenament arrelats, comporta que cada vegada més especialitats -sense anar més lluny fins i tot la branca de metge de família, que és la base del que a Andorra es coneix ara com a metge referent- tinguin mancances notables. De fet, des de neuròlegs a cardiòlegs passant per digestòlegs, endocrins o dermatòlegs tindrien feina assegurada, indiquen les diverses fonts consultades. D’aquí que si no canvien molt les coses amb la reformulació que hagi de fer el COMA després de la pèrdua de dos dels seus puntals -la presidenta, Meritxell Cosan, recentment nomenada directora general del SAAS, i el secretari, Manel Linares, que va concórrer als comicis de l’abril i avui per avui presideix la comissió legislativa de Sanitat-, un dels treballs en què es vol aprofundir amb el suport del ministeri de Salut és en la difusió dels avantatges que pot tenir el metge liberal al país. Feina, s’ha dit, n’hi ha segur. I un metge autònom pot autogestionar-se la seva activitat d’una forma raonable. Des del punt de vista impositiu, fiscal, Andorra continua sent atractiva encara per a la gran majoria de professionals de l’entorn més immediat. Però reconeixen les fonts que l’administració ha de treballar més i millor, no ja pels metges, si no pel conjunt de la ciutadania, en relació amb l’habitatge. La dificultat d’accedir a preus raonables -ja es dona per fet que el lloguer que pugui abonar un metge probablement serà més elevat que el del segons quin tipus d’altre treballador- a un habitatge també està topant amb traves quan es pretén anar a cercar professionals de la medicina.