Ni el ministeri de Salut, ni el SAAS, ni el Col·legi de Metges són capaços a dia d’avui de donar una xifra concreta sobre les llistes d’espera que hi ha actualment per accedir a determinats metges especialistes. Com a motiu addueixen el sistema mixt (consultes públiques i privades) que impera al país: hi ha els especialistes i professionals assalariats del SAAS, els professionals liberals convencionats amb la CASS i les consultes mèdiques privades. Per aquest motiu, “resulta complicat poder determinar un registre únic dels usuaris que té cadascuna de les especialitats, ja que aquestes dades estan condicionades no només pel nombre de professionals i usuaris de cada especialitat, sinó per la lliure elecció que fan els usuaris dels seus metges”. Els actors sanitaris dels país no poden donar una xifra concreta de les llistes d’espera perquè el sistema mixt de consultes públiques i privades dificulta tenir dades En la mateixa línia es manifesta la nova directora general del SAAS, Meritxell Cosan, que reconeix que “no tinc accés a quan donen hores a la consulta del doctor X”, tot i que sí que pot tenir més idea del que passa al SAAS. “Aquí a Andorra el tema de les llistes d’espera és una mica enganxat pels pèls”, exposa, i reconeix que la lliure elecció de metge fa que a vegades hi hagi qui vol un metge determinar “i li és igual haver-se d’esperar quan en realitat potser el metge del costat té una llista de tres setmanes”. Per aquest mateix motiu, el president del Col·legi de Metges, Albert Dorca, assegura que no sempre es pot parlar d’una llista d’espera global d’un sector. “Hi ha ginecòlegs que tenen una llista d’espera més llarga i altres que menys”, igual que alguns metges generalistes. Ara bé, sí que hi ha coincidències a l’hora d’assenyalar les afectacions més importants: endocrinologia i dermatologia, i Salut hi afegeix neurologia. I si una és “flagrant”, com diu Cosan, és el cas de l’endocrinologia perquè només hi ha un sol endocrinòleg en tot el país. “No sé dir quina llista d’espera té, però sí que puc dir que intenten prioritzar aquells pacients que tenen una derivació urgent, tot i que hi ha una sobrecàrrega assistencial important”, assegura. Oficialment no es donen xifres, però si com a pacients han provat de demanar hora per una primera visita i no és massa urgent, segurament s’han trobat que s’han d’esperar vuit mesos. En el cas dels dermatòlegs, també segons testimonis de pacients, l’espera se situa en els tres mesos. PLANIFICACIÓ I el problema pot arribar, per exemple, si li passa alguna cosa a l’únic endocrinòleg que hi ha, “com ja va passar amb l’oncòleg referent”, recorda Dorca. Per aquest motiu considera que tots els actors que participen de la sanitat andorrana “hem de valorar quines són les necessitats de base que necessitem cobrir i què podem fer per preveure el futur”. I afegeix: “Si sabem que d’aquí a deu anys potser se’ns jubilen dos professionals d’una branca en què ara en tenim tres o quatre, ho hem de preveure”. Des del Col·legi de Metges la legislatura passada es va reclamar fer una planificació dels professionals que fan falta En aquest sentit recorda que ja la legislatura passada es va demanar fer una planificació i “mirar més endavant que anar tapant forats”. Caldria, segons el president del Col·legi de Metges, “saber on hi ha les llistes d’espera més llargues i on preveiem que les puguem tenir d’aquí a cinc anys”, per la qual cosa toca “asseure’ns i analitzar les necessitats sectorials” perquè “un dels pilars de la política sanitària del país hauria de ser saber què necessitem, com ho podem aconseguir i on ho hem d’anar a buscar”. I aquesta feina, des del ministeri s’assegura que ja s’ha començat a fer. “Govern treballa, conjuntament amb la resta d’actors implicats, amb una planificació dels professionals sanitaris necessaris per cobrir les necessitats del sistema i del país”, han assegurat. Cosan apunta que la idea és que “a finals d’any o principis del que ve el ministeri tregui una llista. La llista”. ATENCIÓ EN FUNCIÓ DE LA URGÈNCIA Malgrat les esperes que es puguin donar, des de Salut garanteixen que l’atenció dels usuaris es fa “en funció del nivell de complexitat i urgència de les seves patologies, prioritzant l’atenció dels casos urgents”. El president del Col·legi remarca que “les llistes d’espera són un equilibri entre el que necessitem i el que ens podem permetre i també del que disposem al mercat”. I posa com a exemple que la dermatologia és una especialitat que “escasseja a tot arreu”. Des del seu punt de vista, “tindríem un problema si la llista és massa llarga i la salut de la població se’n veu repercutida”, però assegura que “de moment no tenim constància de retards diagnòstics per culpa de les llistes d’espera”. Dorca assegura que “de moment no tenim constància de retards diagnòstics per culpa de les llistes d’espera” Igualment, explica que “la gràcia” de la via preferent és que si es detecta llista d’espera en una especialitat, el mateix metge referent “la pugui modular una mica”. “Per exemple, en dermatologia no és el mateix una revisió de pigues que si des de l’atenció primària detectem una lesió potencialment maligna que creiem que s’ha de visitar ràpid”, exposa. Aquí és on entren en joc les diferents modalitats de derivació: normal, preferent i urgent. I n’hi afegeix una altra: “l’extraurgent, que és quan truquem nosaltres”, uns dels avantatges de ser un país petit i amb certa proximitat entre els professionals. “Se sol ser bastant complaent amb aquest tipus de demandes i normalment, qui més llista d’espera té, és qui sol estar més disposat a fer de més i de menys perquè ja sap d’aquestes limitacions”. A més, recorda, el reglament d’accés a l’assistència sanitària estableix que quan per una visita urgent la cita per un metge del país triga més d’una setmana a donar-se o en les cites ordinàries la l’espera supera el mes, la CASS ha d’autoritzar poder buscar un especialista fora del Principat. “Això no passa enlloc més”, destaca Dorca. L’altre repte que queda per davant és trobar aquests professionals de la salut que fan falta. Una missió cada vegada més complicada perquè des del sector es coincideix que s’ha perdut competitivitat i atractiu i a més, als països de l’entorn també tenen mancances de personal, per la qual cosa la competència és molt més gran.