Extradit a Espanya l’empresari condemnat per estafa que no va tornar a la presó després d’un permís

El trasllat cap a territori espanyol es va fer aquest dijous al matí seguint els paràmetres d’aquests casos. Ja el dia abans s’havia preparat tot a la Comella. Com va passar durant el judici davant el Tribunal de Corts, en què va acceptar contra l’inicialment esperat l’entrega sol·licitada per Espanya, tampoc en aquesta ocasió va informar el seu advocat dels moviments que es farien. Sobta que algú que es vanagloriava de ser llicenciat en Dret hagi ‘jugat’ tant amb qui, d’ofici, li va tocar d’advocat per ajudar-lo en el procés. [related:articles:1] L’entrega es va fer seguint els protocols establerts i sense cap ensurt. Al punt fronterer es va fer tota la paperassa deguda amb els responsables del lloc de la policia nacional espanyola i va continuar el viatge cap a la presó designada per l’autoritat penitenciària espanyola. L’home, de 65 anys ara i que laboralment ja ha tramitat la jubilació, va acceptar la demanda d’extradició el 16 de gener, al·legant que igualment no guanyaria massa temps oposant-se a l’entrega. Va ser un canvi d’estratègia, de la seva estratègia, que fins llavors havia passat per oposar-se al lliurament per així anar fent estada a la Comella -la presó andorrana presenta molt millors condicions que la immensa majoria de centres penitenciaris espanyols- i seguir a prop de la seva dona. L’empresonat va al·legar que es pensava que l’haurien deixat sortir en arrest domiciliari i com que no havia estat així, no volia fer perdre més temps a ningú. En principi, el 20 d’agost finalitza la reclusió a la qual havia estat condemnat per estafa. És una de tantes, encara que havia anat trampejant els casos per evitar condemnes que portessin reclusió ferma. Però, més o menys, durant el judici al Tribunal de Corts es va identificar com una mena de defraudador fiscal compulsiu. Que guanyava diners, i com que els guanyava ell, no volia que els hi ‘prenguessin’, va venir a dir. [related:articles:2] Però per fer diners, en alguns casos, també falsificava documentació i suposadament estafava, com hauria estat el cas que li va fer aixecar les condemnes condicionals i per ordre d’un jutjat d’A Corunya va haver d’acabar entrant a la presó. A Andorra ell no havia pogut establir-se legalment perquè amb antecedents tampoc no li haurien donat els permisos pertinents. Però la seva dona sí que havia fixat legalment la seva residència al Principat i estava posant en marxa una societat. L’home va assegurar que si no hagués estat per un familiar que el va delatar, que va comentar que estava residint a Andorra, mai no l’haurien descobert. I també va criticar el sistema jurídicopolític espanyol, al·legant, entre altres coses, que havia demanat l’indult i com que el govern espanyol no estava encara constituït del tot en els moments previs a la detenció no li havien donat resposta. Això i, és clar, assegurar que en cap cas es tractava d’un delinqüent. Una altra cosa és que maquinés més del compte.