L’embolic de l’allau

De fet, si va trigar a aclarir-se què havia passat va ser, d’entrada, perquè hi havia molta gent en una zona relativament petita. De fet, hi havia una vintena llarga de persones a prop de la cresta de l’Estanyó. Alhora, tampoc no hi va ajudar que tots fossin professionals uniformats o similars. Encara que no estaven pas tots de servei. Dimarts, quan va baixar l’allau de 200 metres de llarg per 100 d’ample i setanta centímetres de profunditat, a la zona hi havia guies professionals de muntanya catalans, bombers fora de servei de la Seu, policies andorrans i gendarmes especialitzats en alta muntanya. [related:articles:1] L’allau va ser molt espectacular i sort n’hi va haver que els rebolcats, en principi els més afectats haurien estat els bombers i algun guia català, encara que la llengua de neu també hauria llepat algun policia andorrà, van poder sortir per ells mateixos del tou de neu on havien quedat mig colgats. Per la situació en sí hi va haver tensió damunt mateix del terreny. I, després, algun intercanvi de retrets per qui havia estat el causant del despreniment. En general, dimarts no era un bon dia per anar a fer les pràctiques que feien. Dimarts, quan va baixar l’allau de 200 metres de llarg per 100 d’ample i setanta centímetres de profunditat, a la zona hi havia guies professionals de muntanya catalans, bombers fora de servei de la Seu, policies andorrans i gendarmes especialitzats en alta muntanya Els uns, d’excursió. Els altres, fent una formació en el marc d’un curs bàsic de muntanya. El que és clar és que hi va haver massa acumulació de persones en un lloc carregat de neu inestable. I també sembla evident que després, a través de missatges, uns haurien passat la responsabilitat de trencar la placa als altres i a l’inrevés. Fonts dels bombers d’Andorra, que són els que per protocol es van desplaçar en helicòpter fins a la zona per repassar que no hagués passat res i per actuar en missió de rescat si hagués estat convenient, van assegurar després de l’actuació que el mal pas hauria estat responsabilitat d’un grup de nou excursionistes. En aquest grup hi anirien fonamentalment els bombers i guies catalans. A la zona hi havia setze policies del grup de muntanya i de suport a muntanya d’Andorra. I, també, dos components dels gendarmes d’alta muntanya que estaven participant en la formació bàsica que reben els policies andorrans abans de fer el curs superior que es fa als Alps i que, actualment, al cos d’ordre estatal, només hi ha un parell o tres de funcionaris en actiu que el tenen. Els bombers catalans fora de servei -un d’ells, així ipso facto, hauria descrit com a “sensacions molt angoixants i desagradables” les que hauria percebut semienterrat en la neu-, en canvi, acusen el grup de policies andorrans d’haver estat els responsables de la caiguda de l’allau. Certament, en el moment que es va desprendre la placa de neu, el grup de setze funcionaris andorrans s’havia dividit i el gros dels integrants estaven a tocar de la cresta mentre la resta feia altres activitats més avall. Aparentment, segons fonts del cos estatal, hauria estat el pas del grup català el que hauria provocat l’allau. I, en tot cas, una vegada tothom es va refer de la ‘moguda’, cadascú va continuar la seva ruta. Almenys, els excursionistes catalans van seguir el camí i res més no se’n va saber. Era mal dia per fer segons què. El mantell nival, entre capes velles i noves capes, no s’aguanta gaire. Més aviat gens. Nova entrada al blog d’allaus amb l’anàlisi de l’allau accidental del pic de l’Estanyó. Molt interessant, feu un cop d’ull 🤓❄https://t.co/7Bp8clltsq pic.twitter.com/iZ3QqXk2wA — Andorra Recerca + Innovació (@Andorra_RI) March 8, 2024