Llums d’alerta en un MoraBanc que mostra la pitjor cara en la segona part contra l’Unicaja

Les sensacions no són bones. Sisena derrota seguida, desena de la temporada, i fent un segon temps per oblidar. Sense encert, sense bona gestió de les jugades. I ni tan sols defensant amb les urpes quan de cara a cistella les coses no sortien bé. Només Maric en moments puntuals. O Borg. Amb Jean Montero volent fer de mestre de cerimònies, de reig mag, però traient només carbó. I l’Unicaja que n’ha tingut prou en gestionar els esforços i el marcador. Perquè a la segona part, sense fer res, ha sigut molt superior a un MoraBanc que ha perdut de poc però ha semblat molt molt inferior. El MoraBanc ha iniciat bé, o fins i tot molt bé, el partit. Enmig d’un joc ràpid, els de Natxo Lezkano ha sabut llegir bé la proposta que li parava l’Unicaja. Llovet i Borg han tingut protagonisme en els compassos inicials. I un triple de Harding ha posat set punts de marge entre els uns i els altres (9-2). Evidentment, els malaguenys no han perdut la cara en cap moment al partit. Però per si de cas, Ibon Navarro ha començat a moure la banqueta. I l’entrada d’homes com Perry o Osetkowski ha permès els forans escurçar diferències. Marin Maric i Yankuba Sima lluiten per la possessió. | D. CATALÁN / ACB PHOTO De fet, cinc punts del base dels del Martín Carpena ha deixat la diferència a només tres punts a manca de dos minuts per al final del quart (18-15). Però no s’ha encongit pas l’Andorra. Starks i Somogyi han anotat dos triples pràcticament consecutius que han tornat a incrementar el coixí a favor del MoraBanc. El partit local, aquesta nit de lila, estava sent d’allò més seriós (24-15). I més ho hauria estat si en una jugada estudiada pels adversaris i amb una certa badada andorrana no hagués anotat Osetkowski des de més enllà de 6,75. Marin Maric s’ha fet amo i senyor dels cèrcols només iniciar-se el segon quart. De fet, tots els bàsquets del MoraBanc en l’arrencada dels segons deu minuts han estat del pivot croat (30-23). Era tal l’esforç del ‘center’ que ha hagut de demanar el canvi. Fos el canvi, fos un estovament defensiu dels andorrans, els malaguenys han tornat a retallar diferències. Havia perdut en aquest moment el camí marcat des de l’inici el conjunt local. Una falta de Will Thomas ha fet aturar el matx. Es mirava si era falta ordinària o antiesportiva. El MoraBanc patia en atac. Ja no veia la claredat que havia tingut fins llavors. Ni Andric ni Montero no han encertat els seus tirs. Encara bo que l’Unicaja tampoc no estava gaire millor. Errors en una banda, errors en l’altra. I temps suficient perquè Maric pogués descansar i tornes al parquet del Pavelló de Govern. El croat ha tornat a anotar alguns puntets i afegit a un triple de Rafa Luz, les distàncies s’han tornat a eixamplar (39-32). En la recta final de la primera part, l’estira-i-arronsa era una constant. Jerrick Harding llança una bombeta. | D. CATALÁN / ACB PHOTO El MoraBanc ha tingut l’última possessió després que Lezkano demanés un temps mort per poder-la preparar. Però els homes del tècnic basc, el conjunt andorrà, ha fet una mala gestió de la jugada i allò que s’havia preparat no ha servit de res. Encara bo que la cistella des de més enllà del mig camp d’Alberto Díaz ha entrat fora de temps. El MoraBanc ha marxat al vestidor amb cinc punts de coll. I una sensació de més a menys que tornava a generar certs dubtes. SEGONA PART DE (DES)MÈRIT El retorn a la pista, però, ha sigut d’allò més bo (però ha acabat sent un miratge). En aquest cas, Harding s’ha carregat l’equip a la motxilla i cinc punts gairebé consecutius seus han tornar a obrir forat. Era un marge acordió. Perquè ha començat a agafar protagonisme el base andalús Alberto Díaz i entre ell i l’encert anotador de Kalinoski, els malaguenys s’han situat ben a prop del MoraBanc (45-43) i encara gràcies a un triple posterior de Melvin Ejim han passat per davant per primer cop en el que es duia de partit (47-48). Aquell bon inici havia passat a la història. S’estava en l’equador d’aquest tercer període i l’Unicaja semblava cada cop més còmode damunt el parquet després de molts minuts d’anades i vingudes. I el MoraBanc sense la fluïdesa ofensiva que havia tingut. Els d’Ibon Navarro tenien ara en Perry un element clau, i mentre els tricolors només anotaven ara des del tir lliure, els malaguenys semblaven trobar una mica més fàcil que abans la cistella rival. En l’intercanvi de punts, que ni tan sols de bàsquets, perquè uns i altres sumaven des de la línia de 4,60, els malaguenys han arribat al final del tercer quart al davant (57-59). Tobias Borg llançant a cistella. | D. CATALÁN / ACB PHOTO El MoraBanc havia perdut gas. Faltaven deu minuts per saber fins on arribaria el fuel. Montero mirava ara de dirigir les regnes dels tricolors. De fet, ja ho havia provat abans sense encert. I el dominicà continuava igual. Però davant de tants intents, de tant en tant alguna n’entrava. Però els atacs andorrans eren ara dramàtic. I això que el Màlaga no estava fent res de l’altre món. Potser sí que tenia més fam. Anava més a les segones opcions. I això el feia mantenir al davant. Res d’insalvable. Però tres punts de coixí, en uns moments d’errors continus i de joc poc brillant podia ser més del que en realitat hauria de ser. (66-69; 68-71; 70-73) S’entrava a la recta final, als quatre darrers minuts, amb els dos equips acudint tot sovint al tir lliure. Justament, dos encerts des del 4,60 de Kalinoski i un triple del jugador americà amb passaport belga han donat aire a l’Unicaja (72-78). El MoraBanc estava en una molt complicada situació. I Kalinoski, un altre cop ell, hi ha afegit dos punts més (72-80). En la següent jugada un triple amb possibilitat d’addicional per part de Borg ha fet aixecar dels seus seients els aficionats del MoraBanc. Encara hi havia opció d’intentar remuntar. Però el suec ha fallat el tir de suplement (75-80) i Andric posteriorment ha perdut de forma inconcebible una bimba que hauria pogut acostar una mica més els andorrans als seus adversaris. Lluny d’això els malaguenys han sumat un bàsquet fàcil a un minut i mig per al final. L’escenari era complicadíssim. Definitivament, el MoraBanc no tenia ni força, ni gasolina, ni encert, ni pràcticament res de res. I encara la diferència objectiva de punts no era res de l’altre món. Rafa Luz mira on poder fer una passada davant l’oposició d’Alberto Díaz. | D. CATALÁN / ACB PHOTO Ara, cinc, sis, set punts i una imatge força deplorable han semblat una muntanya. La dinàmica no feia pensar en cap remuntada. Menys encara davant un equip com el d’Ibon Navarro, compacte, ben treballat, amb un sentit del joc pragmàtic i clar. El ball de faltes, de canvis estratègics dels darrers segons, no han fet res més que afavorir els malaguenys mentre els aficionats que havien acudit a la Bombonera desfilaven en massa. El presagi d’una nova desfeta. Una derrota que Osetkowski ha acabat de confirmar amb puntets de tir lliure. La desena ensopegada de la temporada. I després de fer una segona part pobra, pobra, pobra. I que encén les alarmes. Totes i més.