Pacten amb Espanya per evitar una multa fiscal i reclamen a Andorra el retorn de 86.484 euros d’IRPF

Tot plegat deriva d’una sentència recentment notificada per part de la sala administrativa del Tribunal Superior, que estima en part el recurs de Govern contra la resolució de primera instància, que donava la raó als residents fiscals, que es van oposar a la negativa de l’administració tributària andorrana de tornar-los el que van liquidar en concepte d’IRPF el 2017, quan Espanya no els reconeix com a residents fiscals al Principat perquè conclou que el centre d’interès econòmic vital el tenien a Espanya i, en conseqüència, on haurien d’haver tributat és a Espanya. La parella, resident fiscal a Andorra i amb negocis als dos països, van liquidar impostos al Principat, com a mínim, de del 2011. L’agència tributària espanyola va iniciar el 2019 una operació de comprovació de la situació dels dos residents fiscals a Andorra i finalment el 2020 va obrir una inspecció formal que va acabar un acord entre les parts. Segons es fa ressò la sentència ara dictada, en virtut de reproduir alguns dels escrits presentats pels afectats, “amb la finalitat d’evitar un procediment més dur que hagués pogut finalitzar en sancions més dures, vaig arribar a un acord amb ells”, referint-se a la hisenda espanyola, tot i que afirmen que “també Andorra podria considerar-me resident fiscal a Andorra”. Com que Espanya va reconèixer la parella que almenys del 2014 al 2016 havia estat resident fiscal a Andorra però que no es podia considerar que això fos així al 2017, l’acord que es va tancar va ser per aquest any i eventualment pels següents. Però resulta que quan es va iniciar la inspecció i després quan es va tancar l’acord amb l’agència tributària d’Espanya, els reclamants ja havien liquidat l’IRPF del 2017 a Andorra, aquells 86.484 euros que van haver de pagar. En conseqüència, i en virtut del CDI amb Espanya, la parella reclama a Tributs que li retorni el que va abonar. LA RESOLUCIÓ L’Estat andorrà, òbviament, s’hi oposa malgrat que no va qüestionar en cap moment el fet que la parella tingués més interessos econòmics a Espanya (hi tenien els fills a l’escola, hi operaven un restaurant…) I tot i que la Batllia va donar inicialment la raó a la parella, el Superior matisa la decisió inicial tot i reconèixer que com que un dels criteris per establir on s’ha de tributar és el fet de comprovar on es té el centre econòmic vital i aquest, almenys el 2017, es trobava a Espanya, doncs és clar que hi cap la possibilitat que Andorra hagi de tornar allò ja pagat. Però també especifica el tribunal que perquè es pugui considerar que s’ha satisfet el mateix impost les liquidacions han de ser idèntiques. I aquesta condició troben els magistrats que no es dona. El Superior matisa la decisió inicial de la Batllia tot i reconèixer que com que un dels criteris per establir on s’ha de tributar és el fet de comprovar on es té el centre econòmic vital i aquest, almenys el 2017, es trobava a Espanya doncs és clar que hi cap la possibilitat que Andorra hagi de tornar allò ja pagat En efecte, “allò que no es pot donar per acreditat és que ambdós contribuents han declarat la totalitat de la renda de l’any 2017 en ambdós països, a excepció d’aquelles que de forma justificada no s’havien de fer en un país o en l’altre, com s’afirma per la part agent, compte tingut que a les declaracions presentades al Principat s’informa d’uns imports corresponents a rendes essencialment de capital mobiliari, però en cap cas s’ha presentat el detall d’aquestes rendes o la documentació que dona suport a aquesta informació per poder contrastar aquesta informació amb la documentació i rendes per les que han tributat a Espanya”. Els reclamants consideren que les quantitats declarades a Andorra i les incloses a l’acord amb Espanya “coincideixen”, “però no és així”, sentencien els magistrats. A més, “a l’escrit d’oposició al recurs del Govern, els agents afirmen que no s’han declarat a Espanya 24.072 euros en concepte de rendes de capital immobiliari que sí s’han declarat a Andorra atès del Conveni permet que les rendes que un resident d’un Estat contractant obté de béns immobles situats a l’altre Estat contractant poden ser imposades en aquest altre Estat, tanmateix pretenen la devolució íntegra de les liquidacions abonades al seu dia a Andorra en concepte d’IRPF per l’exercici 2017”. Per tot plegat, el Superior dona parcialment la raó al Govern en el fet no voler abonar els més de 86.000 euros. Però també es deixa entreveure que com a mínim una part caldrà abonar-la. Per tant, ordena “la retroacció d’ambdós procediments per tal que s’apliqui el mecanisme previst a l’art. 23 del Conveni, del 8 de gener del 2015, entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos sobre la renda i prevenir l’evasió”. En fi, que s’ha de calcular de nou el que havien de tributar realment el 2017 tenint en compte que ja van pagar impostos a Espanya i, per tant, en funció del resultat s’haurà de reintegrar una part del que al seu dia la parella reclamant va liquidar en virtut de l’IRPF.