“Temo que passi alguna cosa”

Com passa en altres ocasions, els especialistes en salut mental han estabilitzat el jove i una vegada, medicat, ha arribat a un estat de control de la malaltia, l’han de deixar sortir de l’hospital. No hi ha cap altra volta. En altres situacions, Afers Socials abona les despeses de la pensió on la persona malalta es pugui estar i esporàdicament es fa algun tipus de seguiment per assegurar que la persona segueix el tractament que se li hagi imposat. Ara mateix no està clara la situació en què està l’esmentat jove. Però per l’experiència d’altres ocasions, la mare tem que el seu fill no farà cap seguiment acurat del que li hagin prescrit. [related:articles:1] “És que es pot inflar de droga a la primera de canvi i que torni a repetir-se tot de la mateixa manera”, alerta la dona, que amb la seva assessora legal van enviar un escrit a la fiscalia per reclamar mesures. Però la decisió és medica i aquest divendres a la tarda la sortida de l’hospital es va fer efectiva. És el que passa en tantes altres ocasions. I no hi ha cap mecanisme, en principi, per poder garantir el control i el seguiment de la persona malalta. A no ser que s’incapacitat la persona. Però el procés pot ser llarg i temporalment almenys, costós. D’aquí que la dona reclama mitjans materials, un equipament específic per a aquestes persones, i més celeritat en la presa de decisions. Alhora que deixa clar que ella ja ha advertit de la situació i que no vol ser responsable del que pugui passar perquè, al cap i a la fi, el seu fill és major d’edat i malgrat la malaltia diagnosticada que pateix, com a mínim legalment està plenament capacitat. “Jo no sé que pot passar. Però tinc molta por. El sistema no funciona.”