Anaclet torna a l’atac

I quan la Batllia fa unes setmanes va decidir que de moment l’executiu no té perquè posar el nas en una causa mig ‘fabricada’ per tapar l’efecte de l’encausament de Mariano Rajoy & cia al Principat, ara els representants legals governamentals insisteixen que volen ser presents en la causa. Com a actors civils, és clar. Però volen ser-hi per reclamar als antics màxims accionistes del banc en vies de resolució tot allò que han fet, en aquest cas, contra Andorra. La Batllia, aquest agost, va considerar després d’haver acceptat inicialment el Govern com a part, que per ara no hi ha de ser. [related:articles:1] De fet, la mateixa instructora també ha considerat que, per ara, no es pot dir, com pretén la defensa dels germans Cierco, que en el remot cas que hi hagués hagut alguna anomalia punible, aquesta hauria de deixar-se estar per haver prescrit. La batlle diu que encara és aviat perquè es pugui dictar la prescripció o perquè es pugui acceptar el Govern com a part. Perquè no hi ha elements suficients ni perquè es pugui considerar una cosa ni es pugui dir qui ha estat eventualment afectats pel presumpte delicte que s’atribueix no només als dos empresaris andorrans. També als seus suposats aliats espanyols i fins i tot Villarejo. El ‘cas Anaclet’, que no és broma que es diu així, es posa en marxa fa un any llarg ja a partir d’un informe dels especialistes policials en delictes econòmics i financers que, analitzant la ingent documentació que els propis màxims accionistes de BPA i altres parts immerses en la querella contra diversos dirigents del govern de Mariano Rajoy i també comandaments policials d’aquella mateixa època havien aportat. És a dir, la mateixa documentació que va servir per inculpar l’expresident espanyol per un delicte contra la sobirania andorrana, per fer-ho genèric, la va aprofitar la policia andorrana per advertir la fiscalia de la possibilitat que empresaris espanyols i els germans Cierco també haurien desprestigiat les institucions del Principat. [related:articles:2] En fi, que la fiscalia andorrana va mirar de fer passar una cortina de fum a la inculpació de Rajoy & cia acusant l’acusador. És a dir, buscant les pessigolles a aquell que es defensava dels greuges que certes decisions a Espanya haurien afectat els seus interessos personals i empresarials, fins a enderrocar un banc i portar desenes de persones davant dels tribunals. A l’engròs. Ja d’entrada es va deixar clar que de desprestigiar ningú, res de res. I que tot plegat estava prescrit. Però la batlle andorrana ha demanat poder obtenir la documentació original, les gravacions, que els policies andorrans van ensumar per alertar el fiscal però sense haver arribat al moll de l’os. En la majoria d’ocasions, els investigadors policials l’únic que van fer van ser llegir retalls de premsa. I en base a això s’ha construït l’acusació contra els Cierco, i contra l’empresari espanyol establert almenys durant un temps a Andorra Alberto Pedraza i també contra José Manuel Villarejo. Tots al sac. [related:articles:3] I per molt que la batlle hagi dit a Govern que cal esperar la documentació original, que el Govern no és titular del dret que vol fer valdre, que no s’ha aportat cap prova de l’interès específic del Govern i que la seva constitució com a actor civil és prematura, l’executiu insisteix. Que no, que vol posar el nas en la qüestió. Que és una derivada més del ‘cas BPA’. Que la reputació d’Andorra i que ha de defensar l’interès general en contra dels Cierco. Com una mena de persecució. I si no ho és. Ho sembla. Anaclet, definitivament, ataca de nou. O potser és el Govern.