Medi Ambient admet que “és factible” que les visites d’ossos vagin cada cop a més

L’augment de la població d’os bru al Pirineu no preocupa les autoritats, ja que de fet el Govern va signar un memoràndum amb França i Espanya per poder reintroduir l’animal al territori del qual n’era autòcton. I sembla que la feina s’està fent bé perquè la tendència és a l’alça. El Grup de Seguiment Transfronterer de l’os bru al Pirineu (GSTOP) ha comptabilitzat fins a setanta-sis exemplars al Pirineu durant el 2022, 39 dels quals són femelles, 35 mascles, i 2 no identificats; a més hi va haver 8 femelles amb cries. El GSTOP, que fa balanç un cop l’any, és format per representants d’Andorra, del govern català, el Consell General d’Aran i els de l’Estat francès, l’Aragó i Navarra. L’àrea geogràfica de presència d’aquest animal al Pirineu comprèn una superfície de 5.700 quilòmetres quadrats. Jordi Solà, cap de Fauna del ministeri: “Les zones amb més població d’os cada vegada són més a prop d’Andorra, fins i tot amb presència de femelles amb cries” Solà assenyala que de moment no s’ha detectat una major presència de l’os en territori andorrà i que és habitual que cada any més o menys s’hagi trobat algun indici. Sí reconeix, però que “les zones amb més població d’os cada vegada són més a prop d’Andorra, fins i tot amb presència de femelles amb cries i és factible que en el futur tinguem més visites d’aquests animals tot i que de moment no sigui el cas”. La darrera observació que s’ha fet d’un os al país ha permès per primera vegada agafar una mostra i extreure’n l’ADN, i s’ha aconseguit gràcies al seguiment sistemàtic que es fa de l’espècie de maig a novembre amb onze paranys situats a la zona nord del país. Es tracta de paranys que amb un atraient natural fan apropar-se l’os i refregar-se en un arbre, cosa que permet que després es puguin recollir mostres de pèl, per exemple. Davant del parany s’hi situa una càmera de fototrampeig que és la que ha pogut enregistrar les imatges d’aquest exemplar jove que s’ha passejat per Andorra aquesta primavera. Solà també ha explicat que és molt interessant la identificació amb ADN dels exemplars tant per poder-ne fer el recompte com per fer-ne el seguiment i comprovar quines són les zones que freqüenten.