Treballadors subcontractats que denuncien abusos laborals han prestat servei a dues obres públiques

De fet, l’inici de la història que expliquen aquests operaris és força similar. Al Perú se’ls va prometre unes condicions que, just abans d’agafar l’avió, es van rebaixar substancialment. Ja a Andorra, on van arribar al desembre, la jornada laboral base era de 48 hores setmanals. És a dir, vuit més que el màxim fixat per la legislació del Principat. També relaten que, durant les festes de Nadal, no se’ls va abonar tota la remuneració promesa. Situacions, com deien, ja apuntades per altres compatriotes parlant amb Altaveu. Justament, aquestes denúncies, van acabar portant un canvi en reglament d’immigració. Així, s’obligava que, a partir de l’entrada en vigor, els treballadors subcontractats tinguessin les mateixes condicions laborals que els nouvinguts al país que entressin a una empresa andorrana. I, entre altres punts, el salari. S’hauria de garantir que percebin el sou marcat al catàleg d’ocupacions. Per assegurar que això es complia, les empreses estaven obligades a presentar el contracte a Immigració. [related:articles:1] Segons expliquen els empleats que s’han posat en contacte a Altaveu, a finals de febrer se’ls va fer signar aquest nou document, que estableix que prestarien serveis sota “instruccions i informació tècnica” d’una empresa andorrana: EM-T Enginyeria i Muntatges Tècnics S.A. El contracte estableix una jornada laboral de 40 hores setmanals (vuit diàries) amb festa durant el cap de setmana. Es fixava una remuneració amb un salari base de 8,34 per hora, que en el cas de les extres s’incrementava a 12, així com altres contraprestacions, com ara una bonificació mensual, el pagament de tres àpats diaris (amb l’excepció de dissabte i diumenge), la contractació (obligatòria també segons la normativa d’una assegurança de salut) o el trasllat d’anada i tornada al país d’origen, en aquest cas, Perú. Els treballadors que s’han posat en contacte amb Altaveu, però, denuncien que la realitat és molt diferent del que indica el contracte. Començant per la jornada laboral. En realitat, fan un mínim de 50 hores imposades a la setmana, de les quals només dues els hi computen com a extra. I, de fet, en moltes ocasions han acabat fent-ne més. A banda, també han de treballar els dissabtes. Pel que fa a la remuneració, asseguren que segueixen cobrant com els mesos anteriors a la signatura del document i, per tant, per sota del que es fixava en aquest. Una base de 1.300 euros que s’incrementa en funció de les hores extraordinàries que facin, a només deu euros i no dotze. Estat actual de les obres al Complex Esportiu d’Encamp. Al mateix temps, també tenen por del que passarà en unes setmanes, quan finalitzin la seva relació amb l’empresa en acabar-se el termini temporal de residència. Apunten que el responsable de Casyre ja els ha negat que, més enllà del salari, els liquidi res més -per exemple, les vacances generades i no fetes- o altres conceptes. També es nega a facilitar un certificat de serveis prestats i els exigeix que li retornin la targeta verda, un document que, expliquen, s’ha retingut a altres companys. En aquest sentit, expliquen que, pel que els han dit, els pròxims dies han de venir més treballadors des del Perú. A banda de les condicions laborals, també es queixen de l’allotjament i el menjar. Els primers mesos havien estat a un hotel de la Seu d’Urgell, però des de l’abril se’ls ha traslladat a un de la Massana, de menor categoria. Ha baixat de quatre a una estrella. I asseguren que “les condicions són pitjors”, com ara més brutícia i impossibilitat de tenir aliments propis a l’habitació, que comparteixen entre diversos treballadors. Sobre el menjar, apunten que, per exemple, l’esmorzar molts dies és tot just “una infusió i un tros de pa” i el dinar els arriba en tàpers: sempre algun tros de carn, pollastre o peix i arròs. [related:articles:3] Quan s’han queixat davant l’empresari que aquestes condicions no són correctes, la resposta és crua. “Ens diu que ens dona bones condicions i bon tracte; que hem de ser agraïts amb ell”, comenten. I rebla el clau indicant que “si no estem contents, fora”. No amaguen que el fet d’estar a un país desconegut per a ells com Andorra els genera molts dubtes de quines accions poden fer per denunciar la seva situació. Com s’ha dit, aquests operaris estan subcontractats a Andorra. Qui demana els serveis de Casyre és una empresa del Principat (EM-T), que fa feines a diferents obres del país. Moltes, privades, com ara diferents edificis d’habitatges, entre els quals, asseguren, el complex de la Querola, o oficines d’entitats bancàries en reforma. Ara bé, també hi ha dues obres públiques. La primera, els treballs de condicionament climàtic i de col·locació d’instal·lacions contra incendis a l’edifici annex de l’hotel Rosaleda. En aquest lloc, cal recordar, s’ha de traslladar properament l’Arxiu Nacional. L’actuació va ser adjudicada a finals de desembre per un import de 270.000 euros a EM-T pel Govern. La segona depèn del comú d’Encamp. En concret, és l’ampliació del Complex Esportiu per ubicar el nou gimnàs de la instal·lació. Es va adjudicar a Sideco per 2,2 milions d’euros a finals del 2021. Posteriorment, aquesta empresa ha subcontractat part dels treballs a EM-T. [related:articles:2] En aquest cas, doncs, l’afer de les subcontractacions -i sobretot, de les condicions laborals d’aquests treballadors- torna a esquitxar dues obres públiques on, per tant, caldria ser molt curós en garantir que es compleix la normativa vigent. Cal recordar, a més, que un altre treballador també de Casyre ja va denunciar ara fa uns mesos que l’empresa el va obligar a treballar convalescent d’apendicitis i que una de les obres en les quals hauria estat en aquest context era el xalet que es construeix el cap de Govern, Xavier Espot.