“En pocs anys serà molt difícil trobar professionals i això serà un problema greu per a la població”

Quin balanç fan del funcionament de la branca sindical? Doncs portem un any i poc de funcionament i de seguida que es va constituir vam començar a fer pressió pel tema del SUM i a partir d’aquí s’ha anat ampliant el ventall d’actuacions i penso que en aquest temps hem fet bastanta feina. La gent està molt implicada, hi ha moltes ganes de tirar endavant els projectes i amb ganes de collar fort per aconseguir les millores que necessitem. Feia falta tenir aquesta representació? Crec que és imprescindible, qualsevol sistema laboral necessita representants dels treballadors que reivindiquin els seus drets i les seves necessitats. Era un endarreriment que no hi hagués un sindicat fort al país. I a més han entrat de forma majoritària al comitè d’empresa. És un èxit. És la manera de poder traslladar totes les necessitats dels treballadors cap a l’empresa directament, de forma unitària i amb majoria. La qual cosa ens dona tota la força necessària per poder-ho reivindicar. Ha estat la demostració de la consolidació del sindicat? Sí, sens dubte. Vam treure majoria absolutíssima, de 10 representants més 4 suplents crec que som 11, per tant, un èxit absolut. La gent ha vist que hem estat treballant, han vist que l’USdA fa feina i que necessitem una representació única per poder fer força. Ens dona confiança. “La gent està molt implicada, hi ha moltes ganes de tirar endavant els projectes i de collar fort per aconseguir les millores que necessitem” Hi ha hagut relleu a la direcció del SAAS. Com ha anat el canvi? Han trobat més diàleg? És cert que la doctora Meritxell Cosan ha tingut poc temps i això ho valorem en la mesura que toca. No podem demanar canvis ni accions importants amb tan poc temps. S’ha de situar en la seva nova tasca, s’ha de veure quins recursos té, amb quina gent compta… De moment el diàleg sí que hi és, hi ha hagut un parell de reunions, més o menys fructíferes, però realment és només això, presa de contacte. Encara no tenim cap indicatiu que ens digui com a sindicat que les nostres demandes es portaran a terme, encara no hi ha hagut cap pas al respecte. Voluntat creiem que hi és tota, volem pensar que hi és, però hem de veure els pròxims mesos com va. Encara li donen cert marge d’actuació? Hi ha marge d’actuació però tampoc ens podem adormir perquè hi ha certs temes que s’han de tancar abans del juny del 2024, temes pressupostaris de cara a 2025, per exemple, i no podem esperar eternament que es pronunciïn al respecte. Per tant, un cert marge té, però també ha d’entendre que té un càrrec de responsabilitat en una empresa molt gran i amb moltes demandes i que cal posar fil a l’agulla tan aviat com sigui possible. Una de les coses que han detectat és que el clima laboral no acaba de ser del tot bo. Després de l’enquesta i haver presentat els resultats, han tingut retorn per part de la direcció? El resum que hem rebut des del SAAS és que la participació era escassa i que la majoria de gent estava contenta. I la nostra lectura és completament diferent. La nostra lectura és que una participació del 30% dels treballadors en una enquesta no vinculant, no oficial, és un èxit descomunal de participació perquè ningú tenia cap obligació de participar-hi i no era oficial de l’entitat. I realment si llegeixes els números bé, la immensa majoria no es mostra content amb el SAAS, la majoria dels que diuen que es queden és perquè no tenen alternativa, no perquè no vulguin marxar. Per tant, la nostra lectura és completament diferent de la que ha fet la direcció però això s’haurà d’anar valorant. Quines actuacions urgents farien falta per corregir el clima laboral? Una mica ja ho hem anat dient, volem sobretot transparència en els processos de selecció, que no hi hagi actituds caciquistes en alguns serveis, molta comunicació, tenir molt en compte l’opinió del treballador, en el comitè d’empresa sobretot i de cara als canvis que s’hagin d’implementar i les decisions importants; començar a treballar en les millores tant laborals en horaris com en espais de treball, com passa a Salut Mental que no tenen on menjar al migdia. Amb el tema de les remuneracions, recuperar el poder adquisitiu del 2010 quan es va congelar el sou, recuperar la paga per objectius, la catorzena paga com tenen a tot el nostre entorn perquè ens estan passant la mà per la cara i a pocs anys vista serà molt difícil trobar professionals especialitzats per venir a treballar a Andorra i això serà un problema molt greu per a la població. [La direcció] “té marge d’actuació però tampoc ens podem adormir perquè hi ha certs temes que s’han de tancar abans del juny del 2024” Les dificultats per trobar professionals és una de les problemàtiques que fa temps que s’assenyala. Què ha de fer Andorra per ser competitiu? En 10 anys es jubilen uns 20.000 metges a Espanya i una bona part a Catalunya, per tant, hi haurà un daltabaix de professionals en 10 anys a Catalunya que és d’on ens nodrim més. L’Institut Català de la Salut, el Sistema d’Emergències Mèdiques, tots els sistemes dels quals ens nodrim nosaltres estan posant molt fil a l’agulla a millorar les condicions, en infermeria no tant i per això hi ha la vaga que hi ha, però realment estan millorant molt les condicions. I no només a Catalunya. A França hi ha l’opció d’anar-hi a treballar de forma temporal, amb suplències, per una remuneració que és molt més alta que la nostra. Amb la qual cosa, el metge que vol una estabilitat laboral preferirà estar a prop de casa si les condicions són similars que aquí i el metge que treballa fent guàrdies on sigui sense cap problema, preferirà el sud de França que venir a Andorra. Necessitem una millora substancial remunerativa, de condicions de treball i sobretot de facilitat en l’habitatge, perquè sinó, a 10 anys vista el panorama que preveiem nosaltres és bastant desastrós. Al final són qüestions que van lligades. Fent una aproximació molt per sobre un treballador mitjà respecte a Catalunya, si descomptem el cost de vida d’Andorra, amb la remuneració actual, la diferència no deu arribar a 1.000 o 2.000 euros l’any. La desvinculació del SUM del servei d’Urgències funciona correctament? La desvinculació definitiva d’una sola unitat del SUM començarà el dia 1 de gener, fins llavors estem mig dia desvinculats i mig dia a Urgències. Està funcionant bé, s’ha d’acabar de donar-li la importància que té l’extrahospitalària, és a dir, que pugui fins i tot atendre malalts a domicili per donar-los l’alta a domicili per evitar que vagin a Urgències. Cal donar-li més volum de feina, però el que més destaquem des del sindicat és que això és només un primer pas molt petit pel que hauria de ser un sistema modern d’emergències del país, que és que totes les emergències extrahospitalàries estiguin desvinculades del servei d’Urgències i fins i tot, més endavant, del SAAS. Caldria aconseguir un sistema d’emergències nacional com el que hi ha a França, el 112 català, o qualsevol altre dels sistemes que hi ha al voltant. Són serveis que no tenen res a veure amb el servei d’Urgències d’un hospital, hauria de ser independent i caldria més d’una unitat. Caldria assumir-ho tot, l’helicòpter, els dos SUM, els trasllats internacionals, tot, absolutament tot. “Caldria aconseguir un sistema d’emergències nacional com el que hi ha a França, el 112 català o qualsevol altre dels sistemes que hi ha al voltant” Hi ha alguna data en l’horitzó? Perquè no n’hi ha ni per l’activació del 112. No, no. D’això no hi ha ni data ni cap pla polític per fer-ho, tot i que es van comprometre que seria l’objectiu final amb les promeses preelectorals de les eleccions generals. Però ara mateix no hi ha cap pla, ni s’ha fet cap taula nacional de salut per parlar del tema. I en la futura taula de salut nacional que es vol crear hem de veure a qui conviden i a quanta gent hi conviden. Nosaltres ens oferim a anar-hi, sense cap mena de dubte. Com veuen el conflicte al voltant del transport sanitari? Això és un tema que porten les empreses i l’USdA general, no la branca sanitària. La nostra única opinió al respecte és que es busqui la millor solució per a tothom, per als treballadors i per a la població i que no torni a haver-hi conflictes en un llarg termini i que es doni el servei que pertoca. Per acabar, desitjos o els deures més urgents que posarien de cara al 2024? Transparència, fidelització del treballador i les millores laborals que es demanen de forma més urgent possible.